Qui era Micaela Chalmeta?

Nascuda el 1858, Micaela Chalmeta fou una important cooperativista, activista feminista i socialista, membre de les cooperatives obreres L’Economia Social d’Hostafrancs i del Model del Segle XX a Sants.

Dirigent de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, incentivà la participació de les dones en les cooperatives de consum, que entenia com «una arma per a assecar en el seu origen una de les fonts del capitalisme dominador» i com “l’embrió de la societat futura”.

Dona proletària («no pertanyo a la classe de la gent ben nutrida») fou redactora – sota el nom d’Amparo Martí- de La Guerra Social (1903) i de La Internacional (1908). Defensava la incorporació de les dones al treball remunerat, el sufragi femení, el matrimoni civil, però també les unions de fet i el dret al divorci. De posicionaments anticlericals i antimilitaristes, recolzà la vaga general revolucionària de 1909, i el 1918 participà en les vagues obreres contra l’encariment dels aliments i l’atur durant la Primera Guerra Mundial, amb assalts populars a botigues de queviures. Amb l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, participà de nombrosos actes propagandístics arreu de Catalunya, sovint amb altres dones com Dolors Abelló o Maria Palomera, de la Unió Cooperatista Barcelonina. Chalmeta traduí de l’anglès – també parlava francès- «El poder de la cesta de la compra» d’Honora Enfield, de la Internacional de Cooperadores, i n’edità 14.000 exemplars.

Mare de Joan Coloma Chalmeta, director d’Acción Cooperatista, i d’Empar Coloma Chalmeta, candidata comunista a les municipals de Barcelona de 1934, la seva néta fou la coneguda miliciana comunista Marina Ginestà.

Ja gran, convertida en la matriarca del cooperativisme català, s’exilià a França, on el 1943 hagué de rebre l’ajut de les cooperatives catalanes, que recol·lectaren diners per ajudar-la en la seva precària situació econòmica. Morí amb 95 anys, el 1951, a l’exili francés de Nogent-sur-Marne.