L’Horta l’Africà és una iniciativa dedicada a la producció ecològica i a la comercialització de proximitat d’hortalisses i fruites de temporada des del 2009, amb diferents horts a la comarca d’El Baix Llobregat i dins del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Cultiva aliments històricament presents a les hortes del Delta del Llobregat, però la seva especialitat i tret distintiu és el cultiu d’espècies i varietats al·lòctones, és a dir introduïdes des de diferents agroecosistemes i cultures alimentàries del món, oferint així un ampli ventall d’aliments. Al llarg de la seva trajectòria, aquest projecte ha cultivat amb èxit aliments apreciats a la cultura alimentària d’origen del seu impulsor, en Keita Mady, que va nèixer a Mali, com per exemple bissap, djakhatou, okra, cacauet o les fulles de moniato i de mongeta. Però també cultiva aliments amb interès pels consumidors arribats d’altres regions del món, com mongeta de metre, chayote, pak choi, pebrots picants de diferents varietats (com l’habanero), albergínies de varietats asiàtiques, da bai tsai (també popularment coneguda com a col xinesa), diferents varietats de panís, cucurbitàcies de varietats africanes, asiàtiques i americanes (com l’upo, la zapallo o la patisson), entre d’altres.
“Sempre he cultivat aliments difícils de trobar. Molts són productes tropicals que necessiten molta calor. Molta gent me’ls demana, però a vegades no surt a compte perquè aquests productes es poden trobar a qualsevol botiga molt més baratos quan és la temporada, tot i que no són locals. Per exemple, jo collo molta okra, he arribat a collir fins a 100 kg al dia, però en algunes botigues no la paguen bé. A la botiga que tenia he intentat vendre okra, diakhatou i alguns productes de Sudamèrica, però la gent no en compra gaire perquè els hi semblen cars i en altres botigues ho troben més barato, perquè ve de fora o de cultius intensius.” (Keita Mady)
La seva variada oferta alimentària està disponible a través d’un servei de repartiment de cistelles a domicili i de la venda directa a la bougoutuba (o cabana africana), ubicada a l’hort que treballen a Sant Feliu de Llobregat.
“Al 2020 vaig aconseguir la llicència per fer venda directa a l’hort, però portava set anys intentant tenir-la sense èxit. Mirava de vendre igualment, però la policia no em deixava.” (Keita Mady)
Aquest projecte agrari aboga i dona centralitat al reconeixement de les cultures alimentàries de persones migrades a través del cultiu d’aliments de proximitat, geogràfica i emocional. Es tracta d’una acció necessària a replicar per la seva contribució a garantir el Dret a l’alimentació culturalment adequada d’aquest sector de la població. Les persones, quan migren, experimenten intensament un sentiment d’enyorança i desarrelament, i inverteixen molt de temps i grans esforços per aconseguir opcions de consum alimentari satisfactòries a aquest nivell emocional. En general, també tenen més dificultats per a accedir a una alimentació agroecològica, basada en aliments frescos, de temporada i de proximitat, de manera que l’existència d’iniciatives com la de l’Horta l’Africà sumen a la democratització d’aquesta opció de consum saludable, sostenible i responsable, sense deixar de ser culturalment adequada.
És un model a seguir en quant al paper que juga en la construcció d’un sistema alimentari més just, on estigui representada la diversitat cultural inherent a la nostra societat; i en quant a la millora del benestar emocional i la salut mental de moltes persones a través d’un acte tan quotidià i identitari com l’alimentació.
“Moltes de les llavors que tinc me les porten de Mali. Però també en demano als amics que venen de Sudamèrica o de l’Índia. Algunes clientes que són d’altres països em porten llavors perquè les planti. De Filipines m’han portat albergínies, mongetes, una varietat de blat de moro i el moniato per a vendre les fulles. També ají limo, del Perú. A la botiga que tenia a L’Hospitalet de Llobregat he conegut molta gent i m’han parlat de productes que no coneixia.” (Keita Mady)
A nivell de projecte, és un exemple de resiliència econòmica i biocultural, que es nodreix de la sensibilitat i l’escolta cap a les diversitats alimentàries, de la revalorització i visibilització dels coneixements agroalimentaris i de les pràctiques de sostenibilitat social i ecològica custodiades per persones migrades com en Keita i els seus companys. A més, l’aposta per aquest tipus de cultius és un acte de coherència entre el que les pageses migrades cultiven i comercializen, i les seves preferències alimentàries, quelcom que no és tan habitual al camp però que té un impacte simbòlic imprescindible per al reconeixement i dignificació de les seves experiències de vida.
La petita pagesia ha destacat altres beneficis a nivell de maneig ecològic i de biodiversitat, ja que els aliments, coneixements i pràctiques agroalimentàries que aporten les persones migrades al camp, representen una oportunitat de millora agrícola: afavoreixen una major biodiversitat cultivada a les hortes que ens alimenten i faciliten l’associació de cultius per a evitar o combatre plagues i malalties, així com la rotació de cultius per a la cura de la terra. A més, fomenta la diversificació de l’oferta alimentària destinada a la població en general a partir de nous aliments amb propietats organolèptiques i nutricionals interessants.
“He demanat llavors de cacauet per sembrar-les a l’estiu, però no sé com es donarà aquest any. A Mali no hi ha mai problema, la terra és més fina però, aquí, la terra i la manera com es rega ho fan difícil. A l’estiu, quan reguem, la terra es posa dura i el cacauet dona el fruit sota terra… Intentaré plantar-ho a l’hort que tinc a Sant Boi, allà la terra és més suau. També he intentat cultivar iuca, sense èxit, perquè quan té menys d’un metre d’alçada, es mor. A Mali creix sola pràcticament. Jo intento fer-ho igual que allà, com ho feia la meva família, però amb el fred el creixement es para i no dona fruit. I el diakhatou acostuma a agafar molta plaga, però és bo per plantar-lo al costat de qualsevol altra planta”. (Keita Mady)