Les Refardes és una cooperativa sense ànim de lucre amb seu a Mura, a la comarca d’El Bages, dedicada a la recerca, obtenció i comercialització de llavors de varietats ecològiques locals, d’aquí i d’altres agroecosistemes del món, i ho fan en 18 finques repartides per Catalunya. A més, des de l’any 2003, fan prospecció etnobotànica, seguida d’una valoració agronòmica i organolèptica, és a dir de gust, textura, olor i color, per incorporar sempre noves varietats.
Actualment, ofereixen gairebé 300 varietats locals d’horta, adobs en verd i flors. Cada temporada publiquen un catàleg de llavors disponibles per a la compra, on incorporen al voltant de 30 varietats noves a la vegada que deixen de fer-ne d’altres, amb la lògica de que, si a algú li interessa alguna varietat i guarda la llavor, entre tots i totes i gràcies a l’intercanvi i la lliure circulació es pot mantenir aquest patrimoni genètic i cultural.
Funcionen com un banc de llavors, escampant la biodiversitat cultivada a partir de la recuperació de varietats arrelades al nostre territori, però sense tancar-se a varietats tradicionals catalanes, ja que inclouen varietats d’altres mons. Una part interessant del catàleg que ofereixen porta l’etiqueta D’altres mons, identificant així varietats procedents de territoris i cultures agroalimentàries molt diverses, que s’han incorporat perquè han estat atractives des d’un punt de vista agrícola, gastronòmic i cultural, i s’han adaptat bé als nostres nínxols ecològics, és a dir a les condicions edafològiques, climàtiques, etc. Aquesta incorporació està subjecta a una recerca sobre l’origen i les formes de reproducció prèvies de les llavors, per tal de garantir els criteris del banc en quant a la reproducció i comercialització d’aquestes.
Algunes d’aquestes varietats són: albergínia pickling (Japó), albergínia pingtung (Taiwan), tomàquet d’albercoc (Itàlia), tomàquet criollo (Oaxaca, Mèxic), cogombre llimona, cogombre blanc (ambdós de França), okra (Mali), patata violeta (Abya Yala), carbassa serp (Sicília, Itàlia), carbassa “garrot d’Hèracles” (França), carbassa del Mellah (el Marroc), alfàbrega thai (EEUU), mongeta mung (Bangladesh, Índia i Pakistan), amarant (Abya Yala), rave daikon (Mediterrani Oriental), pebrot picant jalapeño i habanero (Mèxic), ají amarillo (Perú), entre d’altres varietats de pebrots picants.
Amb la seva feina, fomenten l’intercanvi i la lliure circulació de llavors de varietats populars i resilients, des d’un punt de vista ecològic i cultural, és a dir adaptades als horts i paladars de les persones i comunitats. Les llavors que ofereixen a través del seu catàleg han estat cedides per agricultors i agricultores que les han guardat i seleccionat durant generacions, juntament amb una valuosa informació agronòmica i cultural. Posteriorment, les han anat valorant agronòmicament i organolèpticament per retornar-les a les persones i difondre-les per tal de tornar-les als horts i als plats.
Fan divulgació i sensibilització sobre la necessitat de conèixer i compartir aquest patrimoni genètic, agrícola i cultural, i d’apostar per la venda i el consum de proximitat, fomentant la confiança i el diàleg al llarg de tota la cadena alimentària, entre pageso/es, comsumidor/es, restaurador/es, etc., per tal d’assegurar la qualitat i la sobirania alimentària. Però aquesta feina també és clau per a la diversificació de les hortes i de l’oferta alimentària que ens pot proporcionar la petita pagesia a través dels canals curts de comercialització. Especialment important si incorporen varietats d’horta d’altres mons, que significaria oferir noves opcions d’aliments i arribar a un sector de la població amb cultures alimentàries diverses que es troba amb diferents barreres per a accedir a un consum alimentari de temporada i de proximitat.
En un altre nivell, la feina que fan des de Les Refades serveix per fer front a les legislacions actuals que amenacen la biodiversitat i la sobirania alimentària, i que pretenen imposar la uniformitat tant biològica com cultural, en comptes de la diversitat, provocant un procés d’erosió genètica i cultural. Per això, vetllen perquè les llavors segueixin viatjant i movent-se, com ho han fet històricament, amb una coherència en tot el procés, des de la sembra fins a la venda de llavors en formats tant per a aficionats i aficionades com per a la pagesia professional.
La pràctica transformadora que impulsen des de les Refardes oferint la incorporació de llavors d’altres mons a l’agricultura local i de temporada, i que destaquem aquí, és una oportunitat per a la resiliència ecològica, climàtica, socioeconòmica i cultural.
- Contribueix a la biodiversitat cultivada com a estratègia de resiliència agrícola enfront de la crisi climàtica i de biodiversitat que vivim, ja que s’incorporen varietats adaptades a climes més calorosos, a pluges intenses o a canvis climàtics bruscos, una tendència que estem vivint en els darrers anys.
- L’adquisició i propagació d’aquestes llavors per part de la pagesia professional, podria tenir un impacte positiu a nivell mediambiental global. En cultivar localment aliments adequats a cultures alimentàries diverses, pot fomentar la reducció del volum d’importació d’aliments “quilomètrics”, el que, a la vegada, mitiga la petjada de carboni.
- L’augment de la biodiversitat cultivada aporta valor afegit i és una oportunitat econòmica per a impulsar i/o donar solidesa a projectes agrícoles autònoms i col·lectius de la petita pagesia. A més, es tracta d’una mesura que restaria dependència del mercat global i sumaria a les sobiranies alimentàries dels nostres territoris.