El Mercat de la Terra és un mercat de pagès organitzat i dinamitzat per Slow Food Barcelona des de 2015 i ubicat al Parc de les Tres Xemeneies, al Poble Sec. Des de llavors, cada dissabte al matí es poden trobar projectes pagesos del territori que ofereixen aliments ecològics, de temporada, de proximitat i artesanals. En paral·lel, s’organitzen activitats lúdiques i educatives que fan pedagogia de la filosofia slow food i sobre consum responsable, com per exemple xerrades, tallers, tastets, showcookings i una oferta gastronòmica, en un espai apte per a tots els públics.
Aquest mercat, que forma part de la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, compta amb una xarxa de productors formada per quaranta iniciatives que posen parada de manera continuada o periòdica, i que fan possible una venda d’aliments sostenibles, sense intermediaris, a preus justos i respectuosos amb les condicions de treball de les persones que els elaboren.
Darrerament, l’organització del Mercat està treballant per a incorporar de manera més efectiva la perspectiva de gènere, intercultural i interseccional, amb l’objectiu de poder apropar la seva proposta alimentària i cultural a públics amb perfils i situacions socioeconòmiques més diverses. En una fase inicial de diagnosi, han identificat una baixa representació de consumidores migrades, racialitzades i amb cultures alimentàries diverses entres les assistents habituals del mercat. Si bé gran part de la clientela habitual és d’origen italià, o d’altres indrets de la Unió Europea, gairebé no s’ha detectat assistència de persones amb origen en països africans, asiàtics, llatinoamericans o procedents d’altres territoris europeus. Aquesta realitat contrasta amb la rellevant presència de població migrada i la diversitat de cultures (alimentàries) al mateix barri del Poble Sec i al veí barri del Raval.
Actualment, l’organització d’aquest mercat està intentant analitzar les causes i reflexionant junt amb altres entitats sobre les possibles accions a desenvolupar per a començar a transformar aquesta realitat. Entre les causes principals hi és una tensió econòmica entre la situació de precarització en la que viu bona part de la població migrada dels dos barris mencionats, i el preu dels aliments del Mercat que busquen cobrir un cost real i responsable de producció.
Però aquest no seria l’únic factor, ja que les organitzadores del Mercat també han assenyalat com un altre motiu clau que, entre l’oferta del mercat, pràcticament no hi ha aliments de preferència per a moltes persones migrades i amb cultures alimentàries procedents d’arreu del món. Finalment, consideren que és important atendre les barreres a nivell d’informació, doncs l’escàs fluxe de relacions entre el Mercat i les comunitats migrades és un inconvenient a l’hora de fomentar la sensibilització i facilitar-hi l’accés.
Entre les possibles solucions identificades i sobre les que ja estan treballant, hi són:
- la introducció de més aliments al·lòctons o de preferència cultural per a comunitats diverses. En l’actualitat, ja es pot trobar al Mercat, durant la temporada: pak choi, daikon, salses de pebrots picants de diferents varietats, tenerumi, cavolo nero, okra, cacauet, carbassa de serp, i ferments d’origen asiàtic.
- el disseny de la comunicació, la gràfica i l’ambientalització del Mercat amb perspectiva de gènere i interseccional.
- la celebració de tallers per a la divulgació dels sabers culinaris associats a aliments al·lòctons que es puguin comprar al Mercat, conduits per dones migrades del barri que puguin socialitzar la seva expertesa i el vincle amb els aliments, a la vegada que es posen en valor i es fomenta la seva representació.
- la creació i manteniment d’una relació dinàmica amb els espais comunitaris del barri per a treballar conjuntament en l’apropament del mercat a un públic més ampli.
- la realització d’una diagnosi més acurada per a seguir identificant causes, solucions i problemàtiques.
“Al Poble sec hi ha una comunitat europea considerable, especialment d’origen italià, que pot rondar el 20% de la clientela del mercat. Ells sí han fet demandes específiques, com el “cavolo nero”, el fonoll, la “carbassa de serp” o el “tenerumi”. Són coses que avui es venen en el mercat perquè els pagesos es van animar a cultivar.”
“Hem iniciat converses amb el Centre Cívic i el Pla d’Acollida perquè les persones migrades usuàries vinguin a fer una visita al mercat. Seria genial tenir, aquell dia, productes que els interessen. També ens agradaria organitzar uns tallers de cuina al mercat a partir de varietats al·lòctones que alguns pagesos ja estan cultivant, i convidar dones migrades que vulguin dirigir aquests tallers.”
No obstant aquestes iniciatives de canvi, són conscients de les problemàtiques associades. Per exemple, les resistències que a vegades transmet la petita pagesia a l’hora d’incorporar aliments al·lòctons als seus horts, principalment degut a les dificultats per a donar-los sortida comercial en un context ple de dificultats que precaritza la seva feina. A més, la baixa representació de persones migrades i amb cultures alimentàries diverses els dissabtes de mercat, fa inexistent la comunicació entre aquestes i els productors, la demanda de nous productes preferents i per tant la motivació per a cultivar-los i portar-los al mercat, creant un cercle del qual és difícil sortir-ne.
També es destaquen les barreres econòmiques, informatives i culturals ja mencionades, i les dificultats per a crear referents i una identificació amb el Mercat, amb els aliments que ofereixen i amb les persones que els posen a la venda, majoritàriament blanques.
Des del Mercat, mantenen una reflexió oberta sobre com diversificar el públic que participa del Mercat; com apropar la informació a persones que ara mateix es troben als marges d’aquests canals amb opcions de consum saludable i sostenible, i de l’economia social; i com fer perquè els productes que es venen al mercat i la seva aposta política circuli de boca en boca. Properament, a la Festa Terra i Gust que celebraran durant les Festes de la Mercè del 2024, aportaran propostes en clau intercultural per a seguir obrint el mercat a la societat.