El Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella és un projecte de naturalesa público-comunitària nascut d’un grup d’entitats del Raval, i ara coordinat per la cooperativa Impulsem, que té un triple objectiu: promoure l’ús compartit de materials per part del teixit comunitari del territori, a partir de la captació, la cessió lliure i el préstec; crear oportunitats d’inserció ocupacional per a joves a partir de les potencialitats del territori; i evitar el malbaratament de recursos a partir del reciclatge i la reutilització. Així, el Banc de Recursos treballa amb una forta perspectiva comunitària i d’arrelament al territori en torn a quatre eixos: (1) la mancomunació de recursos, és a dir, la captació, gestió i préstec de béns comuns que per tant passen a pertànyer a la comunitat i al territori; (2) la reutilització i el foment de l’economia circular a través de l’altaveu comunitari; (3) el desenvolupament de serveis privats o “híbrids” (és a dir, entre allò privat i allò mancomunat), com el transport i muntatge d’infraestructures en l’espai públic; i (4) la formació i contractació de joves del territori en primeres experiències laborals.
El Banc de Recursos va nàixer en 2017 amb una forta base comunitària, i s’ha anat desenvolupant, pas a pas, a partir de la detecció de necessitats al territori. Arrel del Projecte Itaka al Raval, que tenia per objectiu la reducció de l’abandonament escolar prematur i la creació de llocs de treball per a joves del barri, les entitats participants —Impulsem SCCL, Colectic SCCL, Associació Educativa Integral del Raval i la Fundació Joan Salvador Gavina— van detectar una oportunitat de contractació laboral al muntatge i desmuntatge d’esdeveniments a la via pública (que fins llavors es contractava informalment). En paral·lel, es troben que hi ha una mancança de recursos materials per esdeveniments públics, com les carpes que Districte de Ciutat Vella llogava a una empresa privada, i com a resposta les entitats del barri arribaren a un acord amb Districte per adquirir carpes pròpies i no haver de llogar-les. Aquest recurs compartit, però, requeria manteniment, seguiment, cura, gestió i transport. La necessitat de gestió i transport és identificada com una nova oportunitat per oferir un contracte de feina i establir una relació laboral amb joves del territori i, a més, com una via per finançar la tasca de manteniment de les carpes. Com assenyalen les coordinadores del projecte: “Això és una forma d’alinear l’activitat econòmica amb l’impacte comunitari. I a partir d’aquí va creixent el projecte”