El Teatre Arnau Itinerant és la comunitat organitzada per salvar i rehabilitar el Teatre Arnau, que, mentre no es materialitzen les obres d’aquest equipament públic, articula un programa artístic nòmada i de proximitat arrelat als barris de Sant Antoni, Raval i Poble-sec. Aquest projecte hibrida les arts escèniques i les arts vives, els projectes comunitaris i la recuperació de les memòries dissidents del Paral·lel. Els principals criteris de la seva comissió de programació són l’antiracisme, la interculturalitat, els feminismes i la decolonialitat. Funciona de manera democràtica i assembleària sota una Coordinadora d’Entitats i, com a pilot d’equipament de gestió comunitària, es finança principalment amb fons públics per licitació.
El projecte de L’Arnau Itinerant s’inicia a finals de 2015 a partir de la confluència de dues plataformes ciutadanes: Recuperem el Teatre Arnau, una plataforma creada el mateix 2015 que aglutinava activistes, artistes i veïnes del Paral·lel; i Salvem el Teatre Arnau, que ja existia amb anterioritat. Les dos plataformes conflueixen en 2015 amb un objectiu comú: recuperar per al territori com a projecte comunitari el Teatre Arnau, un teatre de titularitat pública tancat des de 2004; i estableixen el seu àmbit geogràfic d’acció als barris limítrofs: Raval, Sant Antoni i Poble-sec. Amb l’arribada al govern municipal de Barcelona en Comú se’ls proposa fer un procés participatiu per decidir de manera col·lectiva el futur del Teatre Arnau, tant de la reforma de l’edifici com del projecte cultural. Aquest procés es duu a terme en 2016, impulsat pel Districte de Ciutat Vella junt amb l’ICUB i l’Àrea de Participació i Democràcia Directa, durant 6 mesos de treball conjunt i amb la participació de 60 entitats (està recollit de manera transparent al decidim.org: Aquest procés participatiu acaba amb dos fites centrals per al futur de l’Arnau. En primer lloc, s’estableixen els tres eixos del projecte cultural de l’Arnau:
- Recuperar les arts vives, tant les històriques com les actuals i emergents, al voltant del Paral·lel.
- Recuperar les memòries dissidents i comunitàries d’un Paral·lel més combatiu, més comunitari, més popular (en oposició als imaginaris hegemònics de la ciutat gentrificadora o la smart city).
- Treballar la idea de comunitat com a eix central, en un doble sentit: d’una banda es reivindica una gestió comunitària per al futur equipament de l’Arnau; i d’una altra, s’entén la comunitat com el treball d’arrelament als territoris vinculats al Teatre: Sant Antoni, Raval i Poble-sec.
Amb tot i això, en paral·lel es fa una prova arquitectònica a l’edifici del Teatre Arnau i es detecta que està en pitjor estat del que es creia, que cal fer una renovació més estructural del previst, i que mentre tant no es pot entrar per motius de seguretat. Aquest és el punt d’inflexió on naix el Teatre Arnau Itinerant. Com ens expliquen dos dels participants: “En aquest moment portàvem ja 2 o 3 anys de procés participatiu… I decidim fer, mentre l’edifici estigui en obres, un programa de teatre nòmada, que itineri pels barris, sense seu, però que funcioni com una prova pilot, un experiment del que hauria de ser un equipament de gestió comunitària arrelat al territori”.
La proposta comunitària és acceptada per l’ICUB, que la dota amb recursos públics, a través d’un concurs de licitació, per finançar tant el treball de dinamització de participació ciutadana i gestió comunitària, com els continguts culturals de la
programació. Així, en 2018 l’Arnau comença a articular un programa artístic nòmada i de proximitat arrelat als barris de Sant Antoni, Raval i Poble-sec, seguint els eixos decidits col·lectivament: hibridar les arts escèniques i les arts vives, els projectes comunitaris i la recuperació de les memòries dissidents del Paral·lel.
Actualment l’Arnau programa unes 40 activitats culturals a l’any als tres barris, i ho fa treballant en xarxa i en diàleg amb les entitats i xarxes referents de cadascun dels barris. Al Raval treballen amb Jardins de Sant Pau del Camp (xarxa formada per 7 entitats), amb la Cooperativa Cultural L'Occulta (una comunitat d’artistes migrades) i amb l’Escola Collaso i Gil, amb Pa’tothom i el suport de Caixa d’Eines de Pla de Barris. A Sant Antoni tenen com a xarxa de referència a la Federació d’Entitats Calàbria 66 i participen a la Taula de Cultura del barri. A Poble-sec treballen amb la Taula de Cultura Comunitària del Poble-Sec (part del Pla Comunitari, formada per unes 15 entitats), la Comissió de Joves de Poble-sec i el Circ Popular del Poble-sec, i participen al Viu Montjuïc. Aquest treball en xarxa i en diàleg amb els barris és fonamental per al treball comunitari i d’arrelament territorial que vol fer l’Arnau Itinerant al sector de la cultura: “A cada barri no anem a inventar la roda ni a construir un espai participatiu, sinó que ho fem al revés: anem a buscar les xarxes comunitàries que ja estan funcionant i estan articulades i ens sumem com un actor més; això sí, sempre ho fem posant èmfasi amb els criteris d’antiracisme, interculturalitat, feminismes i mirada decolonial: volem remarcar aquesta mirada que vertebra la nostra activitat i programació”.
A més de la programació als tres barris, l’Arnau organitza una sèrie de projectes “estructurals” (que es decideixen en assemblea, però tenen més autonomia i no e negocien tant amb els barris) o troncals: l’Arnau Gallery (una galeria urbana de pintura mural localitzada al mateix edifici del Teatre Arnau); un programa de 4 nits de gales artístiques en conveni amb la Sala Paral·lel 62; i l’Arxiu de l’Arnau. L’Arxiu de l’Arnau és un arxiu Creative Commons que vol ser dissident tant en continguts com en la forma: recull les memòries dissidents i la contracultura, la contramemòria del Paral·lel que, des de 1910, dibuixa una altra ciutat, distinta a l’imaginari hegemònic de la ciutat per als turistes (per exemple, han recollit una reivindicació veïnal, semblant a la de l’Arnau, que es va fer en els anys 80 i 90 en torn al Molino, i que es bastant desconeguda). I ho fa experimentant amb formes no hegemòniques, buscant ser un arxiu més artístic o contracultural.
Tota aquesta programació, i també l’estructura interna de la iniciativa, està travessada per 4 criteris fonamentals que han sigut desenvolupats per l’assemblea durant aquests anys: antiracisme, interculturalitat, feminismes i mirada decolonial. L’Arnau, a través de la seva Comissió de Programació, fa un seguiment per vetllar que les propostes incorporin aquestes perspectives en la seva configuració, en el seu contingut i en la seva forma d’habitar l’espai. Així, són molt curoses en assegurar que una part rellevant de la programació es relaciona amb els cossos diversos, amb la memòria queer i les memòries dissidents del Paral·lel, i també en vetllar per la paritat de gènere i la mirada intercultural en les creadores. De fet, han fet l’exercici de mesurar l’aplicació d’aquests criteris pel que fa a la participació de treballadores culturals a la programació: les dones tenen més d’un 60% de representació, i moltes d’elles lideren els processos de creació; i la participació de persones migrades i racialitzades se situa en torn al 40%. Això s’ha acompanyat d’un procés de reflexió interna a l’assemblea fet en 2022 per analitzar el compliment d’aquests criteris a nivell intern. Van comprovar que, malgrat la voluntat de ser antiracistes, interculturals i decolonials, en la pràctica les persones que lideraven els projectes responien al perfil hegemònic: homes blancs, cossos no racialitzats… Des d’aquesta reflexió, l’Arnau ha fet una aposta de transformació interna per portar aquests valors a la pràctica: a nivell de contractacions i als espais de representació externa prioritzen les persones racialitzades i els cossos dissidents, i entre la base social, als espais de participació interna, estan treballant per facilitar la diversitat de gènere i la diversitat cultural. Aquest és un bon exemple que mostra com la governança i l’estructura interna de l’Arnau han anat prenent forma des de 2015 d’una manera, democràtica, reflexiva i gradual, tal i com requereixen els processos d’esperit comunitari i arrelats al territori.
Des de 2017 fins 2022 l’Arnau va funcionar governat per l’assemblea i dinamitzat per una Oficina Tècnica finançada a traves d’una licitació, amb un model complex de gestió que defineixen com a “público-comunitària mixta” perquè hi havia una part del pressupost que era gestionada per l’ICUB. Aquest model era considerat des del primer moment una fase de transició mentre es madurava i es desenvolupava gradualment l’estructura de governança desitjada. Així es va construint el model de governança fins que en 2022 es constitueix la Coordinadora d’Entitats del Teatre Arnau (seguint el model de la Lleialtat Santsenca o l’Ateneu L’Harmonia), formada per 35 entitats i persones sòcies. Aquesta Coordinadora pren la forma d’una associació cultural, i no una Federació d’Entitats, perquè així permet la participació de persones individuals a mes d’entitats.
Avui l’Arnau funciona de manera democràtica i assembleària, en la manera típica de la gestió comunitària: estructurat en una assemblea i vàries comissions (Comissió d’Edifici, Comissió de Cures, Comissió de Programació i Comissió de Coordinació). Les assembles són obertes, de manera que qualsevol veïna, artista o persona interessada pot participar a les assembles. A més, tenen un protocol d’acollida per a les persones noves que no coneixen el projecte, per explicar-los el funcionament i posar-los en context.
L’Ajuntament no hi participa a l’Assemblea. Per garantir el procés assembleari de democràcia directa, han decidit que la Junta (formada per 5 dones i 2 homes i amb representació dels 3 barris) ha d’estar sempre present a les assemblees; així, la Junta ratifica tot el que es decideix a l’Assemblea, i no al revés. Tot aquest model de governança s’ha recollit al Reglament de Règim Intern: mentre que els estatuts són molt laxos, és el Reglament de Règim Intern el que els permet experimentar i aprofundir en qüestions democràtiques, de cures, comissions, criteris o resolució de conflictes.
Pel que fa al finançament, entre el 75 i el 80% del pressupost prové de finançamen públic directe a través de la licitació de la gestió del programa del Teatre Arnau Itinerant. El 20-25% restant prové de la intercooperació en forma de prestació de serveis de dinamització d’activitats culturals comunitàries; tot i que es tracta d’intercooperació amb equipaments que també estan finançats amb recursos públics. És a dir, és una prestació de serveis, però es tracta de recursos públics que arriben de forma indirecta. Això es deu en part a l’aposta de l’Arnau per fer les seves activitats gratuïtes: amb molt poques excepcions, mai cobren entrada. Això causa una dependència del recursos públics, però aquesta serveix per practicar una altra manera de fer cultura, arrelada al barri, oberta i popular. I així, l’Arnau Itinerant funciona com un model de gestió comunitària dels recursos públics, com un model de programa artístic de proximitat arrelat als barris, com un model de concertació público comunitària, ja madur i desenvolupat per quan òbriga el nou Teatre Arnau.