Com cada any, els diferents cercles de Coòpolis i des de l’Ateneu recollim tot un seguit de bones pràctiques que detectem arreu del territori barceloní al llarg de l’any. Segons el Termcat, les bones pràctiques són el conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat o una institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació, i que poden ser reproduïdes per altres entitats o institucions.

Per tant, totes les pràctiques que podeu consultar a continuació compleixen, com a mínim, tres requisits:

• Són pràctiques impulsades per un col·lectiu, i en conseqüència, consensuades per un grup de persones que coneixen en profunditat la situació que pretenen millorar.
• El seu objectiu és transformador, ja que volen revertir una situació, no acomodar-la o sortejar-la.
• Són pràctiques dissenyades, implementades i avaluades que poden ser replicades per altres entitats en situacions similars.

Des del Cercle d’Economies Feministes es proposa parar atenció en les pràctiques de 5 entitats: Veus gitanes, Xamfrà, L’Hora Lliure, L’Hospitalet Cricket Club i l’Etnogràfica. 

Totes elles formades per dones que treballen diàriament per visibilitzar i desestigmatitzar diferents col·lectius on les protagonistes són elles mateixes. Un dels trets compartits entre totes elles és la interseccionalitat, reconeixent i assenyalant que no existeix ni és vàlid un únic feminisme si aquest no escolta i actua tenint en compte totes les discriminacions que poden travessar una persona. Sensibilització, prevenció i formació són algunes de les eines més importants que aquestes entitats utilitzen. 

El Cercle de Transició Ecosocial assenyala deu propostes relacionades amb els tres eixos principals de treball del mateix cercle: habitatge, alimentació agroecològica i mobilitat sostenible. 

Pel que fa al vessant agroecològic cal destacar el nombre de projectes que a la seva proposta de producció ecològica incorporen una mirada d’interculturalitat que enriqueix els projectes i els acosta a un sector molt més ampli de la població. Pel que fa a l’habitatge, les propostes presentades venen a confirmar l’habitatge cooperatiu com una de les solucions més viables per abordar l’emergència habitacional que viu la ciutat.  Un d’aquest projecte d’habitatge, a més, creua la seva estratègia amb la mobilitat sostenible, per millorar l’entorn i la vida de les persones. 

El Cercle de Migracions i d’Economia Social i Solidària Antiracista aporta quatre noves iniciatives promogudes per La Canibal, L’Occulta i Connectats (que proposa dues BBPP).

En aquesta ocasió el cercle ha destacat la capacitat de la cultura i el poder transformador de l’art com a eines imprescindibles per treballar l’antiracisme a nivell social. Les entitats que impulsen les bones pràctiques d’aquests utilitzen majoritàriament aquest canal per fer arribar al públic el seu missatge. És important destacar l’esperit d’auto revisió i d’autocrítica que fan les entitats que no són originalment impulsades per persones migrades però que sí que incorporen la perspectiva antiracista, i per aquest motiu reforcen la seva formació en aquesta matèria. 

Per últim, des de l’àrea de l’Observatori proposa parar atenció en 10 bones pràctiques en diferents punts de la ciutat de Barcelona. Tots ells treballen posant focus al territori i a les necessitats dels barris on les entitats desenvolupen la seva tasca. Entre elles destaquem la voluntat d’intercooperació, entre projectes i entitats, la cerca i mancomunació de béns i recursos amb voluntat de no duplicar innecessàriament recursos o equipaments, i la cohesió als barris, passant per la intergeneracionalitat.