La conducció en bicicleta ha patit un gran canvi en les últimes dècades, quan fa 20 o 30 anys el cotxe era el protagonista als carrers de la ciutat. Les bicicletes en aquells temps eren intruses, provocava por i es podia considerar arriscat anar amb bicicleta. Per tant la bicicleta no és plantejava com a model de transport a la ciutat ni tampoc tenia el seu espai.
Poc a poc la situació s’ha anat encaminant cap a ciutats que aposten per una mobilitat més sostenible, ecològica i saludable. La ciutadania ha defensat els seus drets, volent construint ciutats amb entorns pacificats, pensades per a les persones, més verdes I espais destinats als veïns i veïnes. Aquest últim any amb l’arribada de la Covid-19 ha tingut com a conseqüència en moltes ciutats d’arreu del món l’increment de l’ús de la bicicleta amb un augment de bicicletes venudes i de ciclistes als carrers. Durant el confinament la bicicleta va ser assenyalada ja que no es contemplava com un mitjà de transport de la mobilitat quotidiana si no destinat a l’oci i l’esport.
Alhora els últims 10 anys estem veient una major diversitat de vehicles de mobilitat personal i comercial. Per exemple el patinet elèctric que ha tingut un creixement exponencial en els darrers anys sense un control legal del seu ús. Les alternatives de mobilitat de les entitats per la distribució comercial al centre urbà de les ciutats amb vehicles més sostenibles per fer el repartiment de mercaderies i serveis per l’última milla.
Aquesta situació ha fet néixer moviments i accions per canviar el model d’urbanisme i de mobilitat de les ciutats. Diversos col·lectius i persones estant treballant perquè Barcelona incorpori una perspectiva feminista i diversa per posar la cura de les persones al centre de la xarxa ciclista. Necessitem canvis reals pel compliment de les mesures ja que creiem que no son suficients si no que són accions puntuals.
La xarxa de carrils bici i la infraestructura resulta insuficients en alguns casos, actualment a Barcelona encara trobem molts carrils que estan obsolets com els carrils segregats, per vorera o de doble circulació. Una xarxa que permeti la convivència de les diversitats de mobilitat i garantir la seguretat de totes les persones per reduir el nombre d’accidents. A nivell d’aparcaments, moltes ciclistes troben problemes per deixar la seva bicicleta passant d’un extrem a un altre, espais on n’hi ha excés i no s’utilitza i d’altres que la capacitat no és suficient. Al mateix temps és necessari espais segurs i amb visibilitat per deixar la bicicleta.
Sensibilització i educació ciclista amb campanyes educatives per incentivar l’ús de la bici com a mitjà de mobilitat més segur, autònom i que contribueixi a reduir la contaminació. Accions educatives per augmentar el número d’usuàries de la bicicleta, més ciclistes segures a les ciutats.
La bicicleta és l’element per la transformació social i canviar els hàbits quotidians de les nostres vides i que ens cuida a totes. Ha de ser la protagonista del canvi en la mobilitat garantida i universal amb més espais protegits, respectada culturalment i acceptada socialment. Per una ciutat lliure de cotxes que ens retorni un entorn més saludable i segur. La bicicleta emancipadora, sostenible i lliure.
Text: Biciclot
