Per començar et podries presentar i explicar-nos què feu des de la Fundació Espigoladors?
Soc l’Anna Cornudella, soc tècnica de projectes de la Fundació Espigoladors. Espigoladors és una fundació que està al Prat de Llobregat, té les oficines al barri de Sant Cosme i és una entitat que treballa al voltant d’un triple objectiu. El primer seria el de prevenir i reduir la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari. El segon gran objectiu de l’entitat seria el de garantir el dret a l’alimentació saludable i sostenible per totes les persones però especialment per aquelles que es troben en una situació de risc, exclusió social. El tercer objectiu de la fundació seria treballar per promoure l’equitat social procurant oferir llocs de feina dignes a persones que es troben en situació de vulnerabilitat social.
L’activitat com més emblemàtica de la fundació que és la que li dona nom, l’espigolament. També es treballa amb tota la comunitat en general, tant la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament com la problemàtica del dret saludable i sostenible i això es fa a través de formació, sensibilització i també cada vegada més s’està apostant per la via de recerca i de generació de nous estudis que il·lustrin aquestes problemàtiques.
En què consisteix l’espigolament?
L’espigolament consisteix en anar als camps del sector primari local per espigolar, que seria collir tots aquells aliments que el sector primari no pot comercialitzar però que continuen sent saludables i segurs. Llavors aquesta activitat es fa amb equips de voluntaris i voluntàries amb la idea de portar gent d’entorn urbans al camp per intentar reduir aquesta bretxa entre l’entorn rural i els entorn urbans. La idea és portar aquesta gent al camp per fer-la conscient de totes les problemàtiques que viu el sector primari, especialment de la problemàtica de les pèrdues alimentàries, i que puguin observar quines són les causes i quines són les conseqüències de l’existència d’aquesta problemàtica.
Què es fa amb tot el producte recollit?
Tots aquells aliments que s’espigolen es canalitza cap a entitats socials que treballen sobre la temàtica d’ajuda alimentària. Moltes entitats d’ajuda alimentària encara treballen molt amb producte sec i molt poc en producte fresc que és imprescindible si es vol garantir el dret a l’alimentació saludable i sostenible.
La idea de l’espigolament és que es recuperen fruites i verdures que anaven a perdre’s i es canalitzen cap aquestes entitats. Llavors això promou que hi hagi més accés a fruita i verdura fresca per les usuàries d’aquestes entitats i tot això es fa també conjuntament amb altres projectes més de sensibilització i formació sobre alimentació saludable i sostenible que també es treballa a aquests espais.
En el marc de la feina que feu com us connecteu amb la tecnologia?
Gairebé fins a l’abans de la Covid totes les activitats que haviem fet eren molt presencials i al final molt vivencials. A partir de la Covid i el confinament es va veure que d’alguna forma s’havia de començar a treballar també a través de nous mecanismes, al final tot el món digital pot facilitar arribar a nous públics. Des de llavors s’han començat a explorar com algunes activitats es podien fer de forma online.
Ens podries donar un exemple de projecte que heu treballat en l’àmbit digital?
Un exemple és la prova pilot que hem treballat per la implementació d’un mapa col·laboratiu on la ciutadania pot compartir imatges per denunciar situacions on es produeixen pèrdues i/o malbaratament alimentari i /o compartir iniciatives que, al contrari, s’han creat per reduir aquesta problemàtica.
Qualsevol persona està convidada a fer contribucions?
Aquest mapa neix a partir del projecte #youngglean que hem estat desenvolupant fins a setembre del 2022, finançat per la Fundació Ayuda en Acción. Aquesta Fundació havia rebut finançament d’un projecte europeu que era per promoure la participació dels joves en projectes que tinguessin un impacte en la reducció del canvi climàtic. Llavors nosaltres vam presentar com un petit projecte, una petita contribució dins d’això, per treballar tots els impactes que té el sistema agroalimentari i especialment les pèrdues i el malbaratant, orientat en un primer moment als joves. Ara hem vist que si altres grups de població que volen aportar el seu coneixement.
Ens pots fer cinc cèntims sobre com s’articulava el projecte?
Era un projecte que tenia dues parts. Una part molt més vivencial que era de portar els joves al camp, espigolar i després fer unes hackatons per acabar de formar-los en aquesta problemàtica i en acabat vam dir, vale, però més enllà d’aquesta participació més momentània de les joves i tota la sensibilització, com ho podem fer perquè d’aquest projecte en quedi alguna cosa online i llavors va sorgir la idea de crear aquest mapa col·laboratiu.
De fet, la idea inicial era com doble. Es volia fer un espai de denúncia, cocreat amb totes les persones joves que tinguessin ganes de canviar el model agroalimentari, i que això servís com una eina potent al final per sensibilitzar a tot el conjunt de la ciutadania. I, després, també estava la idea de ciència ciutadana, pensàvem en buscar algun mecanisme per poder fer recerca sobre la temàtica de pèrdues i malbaratament.
Com funciona aquest procediment de fer una contribució? Hi ha una validació automàtica vostra?
Això va ser un altre dels grans debats que vam tenir. En un primer moment s’ha optat perquè un equip de la Fundació Espigoladors faci un primer control. I llavors quan aquest equip ho accepta es comparteix.
Fins a la data quantes iniciatives han participat en aquesta prova pilot?
El mapa fa dos o tres mesos que està penjat. De moment hi ha hagut 10 contribucions, encara que algunes estan a l’espera de si es pengen o no. Sí que ens hem trobat que hi ha hagut més persones que han penjat iniciatives d’aprofitament que no pas persones que hagin penjat fotografies denúncia. Aquest també és un tema interessant i a tindre en compte.
Ens pot posar un exemple d’iniciativa que s’hagi suggerit en el mapa?
La primera contribució va ser el projecte de les neveres solidàries que hi ha a l’eixample esquerre.
En el desplegament del projecte heu treballat alguna campanya de comunicació, com esteu mesurant l’impacte?
Es vol fer una anàlisi més específica ara quan s’acabi el projecte de #youngglean… veure quantes entrades hi ha hagut al mapa, quina ha sigut l’abast territorial. Un estudi més exhaustiu. De moment no s’ha fet perquè fa poc temps que ho hem llançat. A partir dels resultats, sí que es volia valorar si s’apostava per fer un mapa molt més complet.
En el context d’obrir el projecte al conjunt de la ciutadania, des de fa un parell de setmanes s’ha començat a fer difusió a través de les xarxes de la Fundació Espigoladors per crear a una participació més oberta. Especialment entre la comunitat. La Fundació té més de 2.500 persones inscrites a la borsa de voluntàries.
Quin és el potencial transformador d’aquest tipus de projectes?
Per nosaltres el gran potencial és que ens permet arribar a un gran nombre de persones i sobretot a un territori molt més extens. Com a entitat a vegades tenien com a hàndicap donar l’abast a tot el territori. Aquestes iniciatives tampoc són la solució a tot, però sí que et permeten arribar a un nombre de població més gran…
Fins ara, ens havien trobat que espigolar, vindre al camp en horaris que potser com a estudiant no et van bé, era una dificultat per a determinats grups. Aquesta eina facilita una participació més en línia.
En el marc d’aquesta implementació tecnològica us heu trobat amb alguna limitació destacable?
Una cosa com molt dificultosa ha estat decidir a través de quina plataforma es feia aquest mapa. Dintre de l’equip d’espigoladors no hi ha una persona experta en programació d’aplicacions.
Per pensar en el projecte us vau inspirar en alguna iniciativa?
Hi ha mosquito alert, que és una pàgina web que treballa amb ciència ciutadana. Tenen un mapa molt ben fet. Després hi ha moltes altres iniciatives que treballen a través de mapes col·laboratius. Intentem emmirallar-nos en aquestes iniciatives i veure dins d’això que podríem fer o no nosaltres.
Aprenentatges?
Sempre que s’han obert aquests processos més participatius i col·laboratius a la ciutadania en general, les persones han participat molt més del que en un principi es podria esperar. Són iniciatives que et deixen participar d’una forma bastant senzilla, que no requereixen molta implicació de temps.
L’aprenentatge? Que funciona. També veus com les persones perceben la problemàtica en la qual treballa la teva entitat. Et permet identificar el teu discurs, centrant-ho, pensar en altres activitats de sensibilització. Al final és com establir un diàleg amb la ciutadania perquè elles puguin abordar el que els interessa i compartir tot el coneixement que tenen.
Si algú està interessada a seguir el projecte on pot trobar més informació?
A la pàgina web de la Fundació Espigoladors https://espigoladors.cat/ tenim un apartat que es diu projectes i programes, allà hi ha un espai pel projecte youngglean, on de moment s’allotja el mapa.