MUET ha crescut moltíssim en poc temps. Com gestioneu aquest creixement i quins creieu que són els principals elements transformadors de la vostra associació?
Norma: Com a objectiu nosaltres acompanyem a les companyes en el seu procés d’arribada i residència. És a dir, fem un acompanyament integral fins que elles puguin obtenir els seus papers i puguin desenvolupar-se de manera autònoma. Per nosaltres és molt transformador acompanyar en aquest procés i fer accessible la informació, perquè hi ha moltes dades a les xarxes socials i internet que són poc clares, poc inteligibles, estan únicament en català o són incompletes. Per aquesta raó fem la informació més propera, trencant amb les barreres que existeixen a l’hora de migrar.
Com som migrades, se’ns associa immediatament a treballs de cures i neteja. Tot i aquest estereotip, sabem que aquest és el nínxol de mercat més gran al qual podem accedir les persones que hem migrat. Per aquesta raó, fomentem que les companyes es formin en altres àmbits d’activitat, perquè accedeixin a ocupacions alternatives. Les companyes volien fer teatre, doncs, vinga! Farem teatre. Volen fer ioga, doncs busquem a la instructora i ho fem. Es necessiten classes de català, llavors fem classes de mòdul B i C, que són els que exigeix la Llei d’acollida de Catalunya.
Una altra cosa molt transformadora, que és una fita per a MUET, és que enguany hem aconseguit posar a 11 persones al programa Acol de la Generalitat de Catalunya. Amb tots els contactes que hem fet, hem aconseguit que diferents entitats hagin postulat a la subvenció i que les contractin. En total són 11 i això és moltíssim! És un esforç molt gran el que hem fet, perquè hem aconseguir contactes amb entitats compromeses a fer-los, fer el seguiment de tot el procés, ajudar-les a aconseguir els papers per a presentar-los, escriure memòries tècniques, entre altres coses. Això és una cosa que impacta realment en la vida de moltes persones.
Merlyn: D’altra banda, per mi ha estat molt transformador rescatar el valor de la formació que cadascuna porta del seu país d’origen. Això és fonamental per MUET. Hi ha companyes que són infermeres, enginyeres informàtiques, que tenen passió pel teatre… La nostra intenció és rescatar aquests sabers dels països d’origen perquè no es perdin, fem ús de l’experiència per posar-la al servei de les altres companyes. En un altre sentit, MUET és una família per a les dones que migrem. És un espai de confiança, de suport i que fins i tot ens treu de la depressió. Si jo em quedo a casa, em deprimeixo; però vinc aquí i em sento feliç i contenta de tot el que estem fent. Hi ha dones que arriben amb nenes, a vegades no tenen res, els hi donem aliments, roba, assessorament legal gratuït i veiem com això realment les ajuda. Tenim suport de psicòlogues de manera gratuïta, advocades. Així col·laborem entre totes.
Es veu que treballeu amb moltes persones i en xarxa. En aquesta línia, què significa per MUET la xarxa “Cura Digna” i quina motivacions us han fet entrar en aquest grup?
Norma: Estem en “Cura Digna” per les nostres necessitats. Sabem i coneixem la importància d’estar en xarxa per un munt de coses. Ja no podem creure pedantment que soles podem, és a dir, necessitem el suport de la gent d’aquí. Llavors és interessant, perquè les discussions que es duen a terme a “Cura Digna” són diverses i participen persones de diferents llocs i amb diferents orígens. Estem en aquesta xarxa, i en moltes altres, perquè creiem en el suport comunitari. La discussió aquí va en aquest sentit, en la intercooperació, a donar-nos suport, el que no pugui una entitat ho podrà fer una altra. Per això Ca l’Abril ens deriva a una iaia, per això tenim algun projecte conjunt amb Més que Cures. Per nosaltres és important el debat sobre les cures, encara que no hi hagi conclusions contundents. I la nostra aportació com a MUET és mantenir sobre la taula la discussió sobre el treball de la llar, en què no hi ha la prestació per desocupació, no hi ha gairebé contractes per escrit, no tens baixa per maternitat, per malaltia, per vacances o per res… Llavors l’important d’estar en aquest grup és mantenir el debat del treball de la llar i de la importància que es regularitzi.
Merlyn: Jo crec que una cosa interessant també és continuar creixent en aquesta xarxa, perquè més gent sigui ajudada, totes aquestes persones que encara continuen migrant per diferents problemes que hi ha en cadascun dels nostres països, i perquè se sentin acollides.
Per a finalitzar, quina és la vostra principal reivindicació cap a l’administració pública, la societat civil i les organitzacions d’Economia Social Solidària?
Norma: Fa falta suport de les feministes en el tema del treball de la llar. Moure les nostres reivindicacions, perquè crec que el feminisme no pot centrar la seva agenda de reivindicacions socials solament en les necessitats de les dones autòctones, sinó que ha de ser per a totes les que vivim aquí. No m’agrada parlar del feminisme blanc, però ve a ser això: hem de trencar amb aquestes lògiques, i amb el suport del moviment feminista aconseguir la creació d’una confederació, d’una associació de persones ocupadores de treballadores de la llar, perquè s’asseguin en la taula de diàleg social amb l’Estat.
Merlyn: Sí, i també jo demanaria que es respecti el nostre treball i que es respecti a les dones migrants, perquè som persones que tenim dignitat i drets i hem de poder viure tranquil·les.