Governança
L’Assemblea és el màxim òrgan de decisió de l’equipament on participen totes les persones que formen part de l’associació. Existeixen altres canals de participació directa que permeten incidir en l’activitat de l’equipament sense fer-se soci de l’entitat com les comissions de treball i de programació, en les quals es convida a persones usuàries i agents vinculats a cada un dels àmbits de treball.
L’equip tècnic que gestiona l’equipament està compost per vuit persones, set de les quals són les encarregades de la dinamització de l’equipament i del treball comunitari amb el barri i un tècnic de manteniment de l’espai d’hort de Gardenyes i de la jardineria.
Des de fa anys es treballa per parelles formades per una persona de l’equip tècnic i una de la vocalia de l’associació. El treball està estructurat per àmbits (cultura, sostenibilitat, formació, comunicació, etc.) de tal manera que cada àmbit té un referent tècnic i un referent associatiu. El rol del vocal és el d’acompanyar al referent tècnic en els àmbits corresponents i marcar les directrius estratègiques, mentre que el tècnic aporta des de la seva experiència del dia a dia en la gestió de l’equipament i del contacte amb el barri, així com coneixements tècnics en àmbits més específics.
El tarannà de l’associació i la dinàmica de l’equipament està molt inserida en la vida social del barri. La voluntat ha estat sempre la d’anar més enllà de les parets de l’equipament i per això en la majoria de projectes desenvolupats hi ha hagut sempre una dinamització comunitària molt evident i d’acord amb el context polític i social de cada moment.
Actualment, Orlandai està en negociacions amb el Districte per a la renovació del nou conveni de Gestió Cívica, fet que es produeix cada vegada que el termini s’esgota. El principal atzucac és l’adjudicació directa: el Districte considera que aquest procediment no és vàlid i que la gestió de l’equipament s’ha de treure a concurrència pública.
Orlandai argumenta que la concurrència atempta contra els pilars del projecte, bàsicament per dos motius: 1) no s’entén que un projecte veïnal de participació democràtica i cohesió social entri en les lògiques de la competitivitat entre entitats del mateix barri, ni que se’ls hi apliqui la mateixa lògica que a les empreses mercantils i 2) introdueix mecanismes cada cop més burocràtics en la gestió i participació veïnal que provoquen cansament i que la gent no s’engresqui.
Tot i que per part d’Orlandai s’entén la necessitat d’aportar transparència en la gestió de l’entitat i dels recursos públics, es valora que els mecanismes ja existeixen, que ja es realitzen suficients memòries i justificacions, però que el problema principal rau en la manca de confiança per part dels tècnics locals.
Sostenibilitat
Dins de les negociacions amb l’administració s’està lluitant per aconseguir una figura de dinamitzador/a comunitari que permeti treballar a mitjà termini durant un període de 3 anys. En general, costa sostenir els projectes engegats perquè molts d’ells sorgeixen de manera molt ràpida o per un primer finançament que després s’acaba. Les energies dipositades en un any es queden en res. La figura del dinamitzador/a comunitari tindria la funció d’aportar aquesta mirada en tots els projectes, al mateix temps que acompanya a aquelles iniciatives incipients que no tinguin força o recursos suficients perquè puguin desenvolupar-se i arribar a consolidar-se. L’objectiu és obtenir un finançament que no depengui dels recursos ni temps d’un projecte concret, sinó que permeti treballar amb la tranquil·litat de tenir tres anys al davant per acompanyar a sostenir els projectes comunitaris del barri.