Quin considereu és el potencial transformador de la vostra iniciativa? En tant l’aportació que fa l’entitat a l’economia social.
Principalment el fet que la conformem persones migrants i racialitzades des d’un inici, sense aportacions d’administracions ni res, perquè trenca amb l’estereotip de l’immigrant que sempre ha de ser ajudat o que sempre és com un producte de la majoria de les entitats socials amb les quals sempre queda com aquest mal sabor de boca d’algunes pràctiques, amb les quals al final s’omplin la boca amb les ajudes socials, i al final moltes vegades és com si fóssim el seu producte. No sé com explicar-ho, però al final som el producte del qual aquestes entitats continuen vivint, continuen existint, com una manera d’enriquir-se com a entitat.
Com desenvolupen pràctiques interculturals, és a dir com maneguen aquest tema de ja no sols ser un servei d’àpats que mostra l’africà i que sigui consumit per afrodescendents o africans, sinó també en un vincle amb altres tradicions, siguin locals o migrants?
Expliquem sempre que no fem gastronomia d’un país, perquè la gastronomia existia abans que és formessin els països tal com els coneixem, llavors per això diem africana, que potser africana tampoc seriosa la manera de denominar-el, però és la manera que ens surt. És a dir, però sí que no ens agrada dir-li d’un país, perquè també està allò que Àfrica no és un país, que Àfrica està conformada per moltes tradicions. Anomenar-li africana és una mica contradictori, però és que tampoc li podem dir gastronomia del Senegal, perquè no és del Senegal solament, està més lligada als pobles i no tant als als fronteres dels països.
Com es vincula la iniciativa amb el moviment antiracista o l’antiracisme?
Bé, com a pràctica crec que tot el que fem és antiracista, és a dir, tot el que fem. Però és molt important que les entitats socials, que el món social comenci a replantejar-se què és ser una entitat social, a qui beneficia, a qui beneficia sent social.
Llavors en un món on en principi es tracta de posar accent a les persones, el lema del cooperativisme és posar les persones al centre, però de quina persona es parla quan en les entitats socials les persones migrades i racialitzades no tenen veu ni vot? Es reprodueixen les mateixes dinàmiques de poder, on al final jo decideixo el que és millor per a tu i com ho has de fer, i si no ho fas d’aquesta manera no t’ajudaré, no t’ajudaré amb això que tant necessites, que moltes vegades és subsistència.
I en aquest sentit, som conscients dels privilegis que tenim, que tenim documents, que entenem l’idioma, que portem molts anys aquí, per això som conscients que no volem reproduir una altra vegada el mateix, no volem reproduir aquestes relacions de poder, volem fer inserció laboral. Volem posar en pràctica una altra manera de fer-ho, per a això és que, des d’un inici li proposem a les persones que com a mínim siguin sòcies col·laboradores, perquè puguin decidir.
I després també tenim que a nivell de serveis també ens mou la nostra vena activista i al final, en tot servei d’àpats que fem expliquem el menjar, expliquem temes antiracistes, fem tallers de sensibilització, tot el tema aquest antiracista saps que va dins del nostre ADN, i crec que ens surt encara que no vulguem, ja és natural.