/* MENÚ COLLAPSE */

Promoure la interculturalitat des d’una escola cooperativa d’idiomes asiàtics

Cap a fora, el que fem és a força d'informar a les altres persones, perquè moltes vegades el racisme ve una mica per la desinformació cap a l'altre.

Som una cooperativa de l’Hospitalet, encara que tinguem l’espai aquí, va néixer en el 2018 i bàsicament el que fem és Escola d’idiomes, asiàtics, coreans, xinesos i japonesos. A part de l’escola d’idiomes, també fem treballs d’interpretació, traducció i mediació.
La part d’escola és un dels pilars bàsics de la cooperativa, però sí que és veritat que també cooperem amb altres associacions i amb l’Ajuntament de Barcelona, sobretot per a tractar amb dones, traduir i mediar amb dones asiàtiques que estan sofrint violència de gènere, sobretot japoneses, això seria una mica el distintiu d’una altra mena d’escola que no sigui cooperativa.

També col·laborem amb altres cooperatives d’Hospitalet i de Barcelona, amb treballs puntuals com per exemple vam fer el BOP per a la pandèmia, traducció de tota la informació que sortia de la Generalitat al xinès amb La Col·lectiva.

Des del principi van pensar en crea en una cooperativa, perquè, a més no teníem una font d’ingressos molt potent al principi i la cooperativa ens donava la flexibilitat de no haver de deixar el treball anterior i poder anar a poc a poc. A més que no creiem tampoc en un sistema piramidal, sinó que més o menys la feina és horitzontal. Tots i totes tenim el mateix poder dins de la cooperativa, llavors creiem que és la millor opció. I així actualment tothom està treballant cent per cent.

Quin tipus de pràctiques interculturals apliquen en les cooperatives?

En el quotidià, també dins de la cooperativa. És que clar, per a nosaltres és una cosa molt natural. Des de compartir espai, que cadascuna tingui la seva opinió, que l’opinió de cadascuna valgui igual que la de l’altra, és que per a nosaltres és molt natural. No hi ha cap mena de problema, sí que és veritat que l’idioma, l’idioma bo és el castellà, però també és el japonès l’idioma franc de l’espai, així que bo, perquè no sols es parla castellà, sinó que també s’intenta parlar l’idioma d’altres integrants de l’espai, perquè tots parlem japonès menys una que és coreana i de moment no en sap, però és que és veritat que intentem comunicar-nos i aprendre: com es diu això en coreà? I intentem parlem de vegades en coreà. Amb una altra companya que és de Xina, perquè parlen en xinès entre elles, i no hi ha cap problema, ningú li diu, no parlis en xinès! Perquè no sé, per a nosaltres és supernatural, si no perd sentit.

Dins de l’entitat es reflecteix una praxi antiracista?

Jo crec que totalment, totalment, perquè bo, no sols ja el que t’he contat, no internament, sinó que a més fomentem la cultura asiàtica en les nostres xarxes socials. Per qualsevol tipus de comentari  directament responem: “Escolta”, “Perdona”, “Aquí això no”. No s’accepta directament, perquè se li diu a la persona, es cuida bastant tot l’entorn, els nostres integrants i també l’alumnat, però no ens hem trobat en cap cas que cap alumne que hagi tingut mai cap pràctica racista, jo suposo que també en venir aquí, ja saben al que venen.

Cap a fora, el que fem és a força d’informar a les altres persones, perquè moltes vegades el racisme ve una mica per la desinformació cap a l’altre. Llavors, la nostra feina, principalment és informar les persones, perquè mira això és així, la situació, la realitat Xinesa és així, al Japó perquè és així, s’intenta una mica sempre com ajuntar les similituds entre tots dos pobles, però també les diferències que fan una cosa única.

Quins diries que són els vostres reptes i desafiaments futurs com a entitat?

El finançament és un repte, sobretot com pots compartir una mica els valors dins un mercat on tot és competència? Com pots intentar no competir, sinó col·laborar, aquest és un dels grans reptes dins de les cooperatives, no sols nosaltres sinó per a totes les cooperatives. Com et pots moure dins d’un mercat que no és el de l’economia social i solidària? Bé, doncs a base de col·laboració. Aquests són els dos reptes principals.