El passat divendres 21 d’abril el cercle d’Economies Feministes de Coòpolis va organitzar la jornada “Desentramant les desigualtats: propostes feministes interseccionals front l’edat, l’origen, la classe i les capactitats” al Centre Cívic Cotxeres de Sants. Amb aquest seminari volien generar un espai de debat i reflexió per abordar la manera com s’entrellacen les desigualtats, i compartir, alhora, les estratègies per trencar-les col·lectivament i comunitària, partint de diferents mirades i perspectives.
Maritza Sore, d’Almena Feminista, va inaugurar la jornada tot explicant la motivació del seminari, alhora que van contextualitzar i explicar què és i com va néixer el cercle d’Economies Feministes. El Cercle d’Economies Feministes va néixer fa un parell d’anys de la doble necessitat de donar recolzament a la diversitat d’organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS) per incorporar pràctiques feministes en relació a la seva cultura organitzativa i en l’àmbit específic de la cura. Des del cercle, organitzen activitats formatives i d’acompanyament a cooperatives i entitats solidàries per realitzar transicions organitzatives feministes.
Hi ha diversos conceptes que interpel·len els feminismes: les violències, la crítica decolonial i antiracista, l’ecofeminisme… Conceptes sobre els quals és necessari debatre i arribar a un posicionament col·lectiu. Des del Cercle defensen que és fonamental reflexionar sobre la idea d’interseccionalitat i les diverses perspectives existents sota aquesta mirada. La interseccionalitat és un concepte que s’està estenent dins els feminismes, però és imprescindible utilitzar-lo i aplicar-lo amb propietat. La interseccionalitat no només és teoria, sinó que és una pràctica material i concreta que travessa tots els cossos. Per això és molt important aterrar tots els debats. És imprescindible pensar la interseccionalitat amb una mirada col·lectiva i no només individual.
Però, què és exactament la interseccionalitat? Sembla que la interseccionalitat sigui la resposta a tot. És, de fet, un concepte que s’està utilitzant de manera generalitzada, però: què és exactament una pràctica interseccional? A què ens compromet com a col·lectius i persones pensar-nos i practicar la interseccionalitat? De quina manera concreta podem aplicar la interseccionalitat a les nostres organitzacions i en la construcció de polítiques públiques?
Una de les motivacions que va dur al cercle a organitzar les jornades va ser, precisament, la necessitat de donar-hi resposta des del conjunt de Coòpolis – Ateneu Cooperatiu, ja que és una tasca que sovint s’acaba fent de manera primària des de les enitats que en formen part, o des del cercles. En canvi, reflexionar-hi juntes ens permetria compartir, intercanviar i proposar estratègies més col·lectives, i de major impacte.
Durant la jornada, des de les diferents ponències, però també mitjançant la participació de les persones assistents, vam fer-nos preguntes entorn si és suficient ser conscients dels privilegis o de quina manera podem intervenir sobre situacions concretes.
En segon lloc, l’Elba Mansilla, de La Ciutat Invisible, va exposar alguns exemples de bones pràctiques de Coòpolis, així com el recorregut interseccional de l’organització. Coòpolis és una oficina de promoció econòmica cooperativa ubicada al recinte de Can Batlló. Coòpolis és un projecte de gestió comunitària impulsat, conjuntament, pel veïnat de Sants i el moviment cooperatiu del barri des que es produir l’apropiació del recinte per destinar-lo a usos socials i comunitaris. La seva gestió és col·lectiva i democràtica, i respon al repte de desenvolupar un equipament de gestió comunitària de l’àmbit de l’economia. Com a particularitats, Coòpolis té una governança col·lectiva i una vocació de transformació social, que es recullen en les línies estratègiques dels diversos cercles, com per exemple el de Migracions i el d’Economies Feministes.
Va ser específicament, motivat per la incidència política d’aquests dos cercles, que es van iniciar els primers processos de repensar Coòpolis en clau interseccional. Els objectius de la primera revisió del projecte, el curs 2016-17 van ser:
- Evidenciar i denunciar la uniformitat del subjecte polític de l’Economia Social i Solidària.
- Promoure el potencial transformador del cooperativisme a diferents nivells (processos de regularització de persones, transversalitzar les mirades de gènere, antiracista i de classe a l’agenda de l’ESS i denunciar el biaix racial i de gènere a les institucions vinculades a l’ESS).
- Nombrar i reconèixer les diferents estratègies d’autoorganització econòmica per superar el plantejament hegemònic de l’economia neoliberal.
Per començar a treballar aquests objectius, els cercle de Migracions i Economies Feministes van fer un primer anàlisi per conèixer quin era el punt de partida i dibuixar un primer perfil de persones participants. Es van preguntar qui participava de les propostes de l’ateneu, i qui no, i en aquest cas, quins n’eren els motius. I es va realitzar, al seu torn, un mapeig ampli de col·lectius, amb formes jurídiques diverses, com associacions, sindicats de treballadores de la cura i venda ambulant, cooperatives, etc.
Aleshores, des del Cercle Migracions es va proposar implementar un conjunt d’accions per recollir les diversitats que s’estaven perdent, com per exemple la creació de noves dimensions en la recollida de dades, com la inclusió de categories com el sexe no binari, el NIE/Pass, l’origen per veure a qui estàvem arribant i a on no ho estàvem fent… Alhora, arran de necessitats identificades, es van crear noves accions i plans formatius adreçats a la regularització de papers, a la bretxa digital i tecnològica o propostes concebudes específicament per associacions.
Aquest mapeig va portar a parlar de reptes i aprenentatges fets a Coòpolis. Vam parlar de la necessitat de trencar amb la visió assistencialista i paternalitsta a l’hora de mirar i treballar amb les persones migrants i persones que estan en una posició de desigualtat, considerant-les subjectes polítics actius i empoderats. També vam participar a la campanya #RegularizaciónYa, sent conscients dels privilegis i de no delegar la mirada antiracista als col·lectius de persones migrades amb la voluntat de construir aliances estratègiques que permetin sumar forces. També vam pensar com treballar en xarxa, ja que gràcies a les aliances podem donar respostes a diferents necessitats. Un tema a treballar també ha estat la incidència política a les diverses Administracions públiques, tot posicionant temes d’agenda pública com l’accessibilitat a l’habitatge o la regularització de persones.
Un altre tema fonamental ha estat la necessitat d’adaptar i desplegar una mirada integral en els processos d’acompanyament societaria que es fan des de Coòpolis, escoltant i atenent les necessitats de les diverses organitzacions, i per últim, estar mol atentes a la reproducció de rols i estereotips, i preguntant-nos constantment quin paper estem ocupant i reproduint, o si escoltem totes les veus.