Després de la primera ponència, intensa i inspiradora, van ser necessaris 20 minuts de pausa per poder recuperar energies i aprendre amb en José Martínez de la llibreria Acció Perifèrica i la Paulina Blanco de la Fundació Enllaç.
Per José Martínez, el codi postal on naixem i vivim influeix molt en la nostra vida, i pot contribuir enormement a prendre consciència de classe, a polititzar-nos. L’any 2022 va ser quan va obrir la llibreria Acció Perifèrica, amb l’objectiu de crear referents i treballar polítiques comunitàries a un entorn com és Nou Barris. Reflexionem juntes com l’alumnat procedent d’entorns i barris amb baixos ingresos, se’ls diu que no tenen possibilitats d’accedir ni als mateixos estudis, ni ténen les mateixes oportunitat d’accedir als mateixos recursos. També relaciona la renda econòmica amb l’accés a l’habitatge, i com aquesta discriminació impacta en les condicions de vida. Hi ha prejudicis associats a les persones que tenen certs origens sòcio-econòmics, com que són menys cultes, menys sofisticades, menys dignes de respecte o que són percebudes com a criminals, especialment si pensem en les persones joves.
En segon lloc, va intervenir la Paulina Blanco, de la Fundació Enllaç, per introduir l’eix de discriminació per edat o edadisme. Els prejudicis edadistes afecten les persones grans, però també les joves, a qui es qualifica sovint de mandroses, irresponsables, immadures, inexpertes. Aquesta mirada adultocèntrica també la trobem en la discriminació de la infància.
Blanco ens va explicar que la Fundació Enllaç neix amb la necessitat de defensar la dignitat de les persones grans LGTBI. La fundadora afirma que “visc la interseccionalitat en carn pròpia. Sóc dona, sóc gran, sóc lesbiana, pateixo una malaltia crònica i sóc creient. Podria continuar amb algun estigma més però ja n’he dit uns quants, no?”. Blanco explica que la Fundació va néixer formalment l’any 2007, i que la génesi del projecte era detectar persones grans amb necessitats, que es trobessin soles, malaltes, envellides, i que no tinguessin recolzament d’altres familiars, amistats, i que puguessin anar a la fundació per rebre atenció, ajuda i acompanyament.
La Fundació Enllaç vol fer visibles les persones grans LGTB, doncs sempre han existit, sempre hi ha hagut persones que han sortit de la norma heterosexual. Volien donar a conèixer la realitat de moltes persones grans del col·lectiu, trencar estereotips i fer visible que la diversitat sexual es produeix al llarg de tot el cicle de vida. Així mateix, han fet molta tasca d’incidència cap a l’administració, ja que no les tenia en compte i no feia res per assegurar l’exercici dels seus drets en la vellesa. Blanco reflexiona sobre el fet que quan veiem a dues dones juntes pensem que són germanes, veïnes o amigues, però no parella. I denuncia públicament que no sempre és així, que cal ampliem la mirada i trenca prejudicis i esteretips heterosexistes i edadistes.
Blanco afirma que, després de viure gran part de la seva vida en dictadura, encara té por, i que sovint encara mira enrere, quan va de la ma amb la seva parella pel carrer. Això li dificulta, encara ara, assistir a activitats que li vindrien de gust. Coneix força experiències de gent gran que vol entrar a la fundació, però que no s’hi atreveixen. Moltes actituds venen definides pel passat. Totes les nostres vivències ens fan ser qui som ara. Blanco no voldria tenir i viure amb aquesta por, però la té, i per tant, sap que hi ha gent que se n’anirà sense haver pogut ser elles mateixes. I és molt trist que, per por aquesta por atàvica a la discriminació, als centres de gent gran hi hagi gent que hagi d’amagar la seva condició sexual. Per això és essencial obrir no només les ments de la gent sinó tots els armaris: els de la pobresa, la creença, l’orientació sexual. Si no obrim, si no parlem, no ens entendrem.
En José Vicario explica que la llibreria Acció Perifèrica està a Nou Barris i que té la voluntat d’apropar la literatura LGTBI i transfeminista al districte. Explica la seva experiència: “Quan anava a una llibreria comercial, veia que les autores eren persones blanques, sovint transfobes i homòfobes. També explica que sovint les persones que venien al districte a fer formacions no coneixixen la realitat del territori ni de les seves persones que hi habiten. A Nou Barris hi ha una gran diversitat, hi ha moltes realitats i és imprescindible analitzar-ne el context”. Per això per Vicario és essencial que la llibreria surti de les quatre parets. És evident que un projecte com Acció Perifèrica té la part cultural, però també hi ha una vessant molt important i que no cal oblidar d’acció comunitària, a través de la que s’arriba a moltes persones del districte ja sigui amb tallers o formacions, i així poder crear nous referents. El fundador de la llibreria admet que ha llegit molt sobre teories queer i transfeministes, però que s’ha trobat que totes les propostes eren excessivament acadèmiques.
Vicario no reconeixia el seu barri com un lloc habitable, i per ell, actualment el lloc on has nascut i el discurs polític que en fas és molt important. La norma de la hipernormativitat és la que preval i et diu que segons quines vides no són vàlides i que s’han de relegar a l’espai privat. És important explicar-nos, comunicar-nos, obrir-nos i parlar de tot. José Vicario també és membre d’una associació de veïns i ens diu que les associacions sovint han perdut el discurs de classe doncs es continua prioritzant el tipus de perfil d’home blanc, gran, heteronormatiu.
També reflexiona sobre l’accés a l’educació. Nou Barris és el districte de Barcelona on menys persones arriben a la universitat, i per això és important estar atentes a les polítiques públiques que continuen perpetuant rols, doncs no hi ha un sistema que ajudi a les persones que pateixen desigualtats. Massa sovint costa que realment es produeixi una transformació real a nivell de les vides. Si no hi ha una mirada de Barcelona des dels barris i districtes on s’apliqui la interseccionalitat, no canviarà la realitat i la situació.
La sessió va acabar parlant de quines idees podem incorporar a les nostres entitats. Per Paulina Blanco és essencial la participació social i per José Vicario, la millor forma de fer és estar. No cal parlar de protocols ni treballar per currículums. Cal que parlem del tema amb una mirada transversal i estant present a les diverses taules de participació. És un procés al llarg en el temps. I per suposat, tenir en compte les diverses realitats a través d’una mirada comunitària.