Utòpicament: Seminari de Pensament ecosocial
Un nou espai per acostar-nos a debats urgents del pensament ecologista contemporani.
PROGRAMA:
30 d’octubre, de 18h a 20h | Ecologia de l’organització amb Rodrigo Nunes (Filòsof i teòric polític brasiler, catedràtic i professor de la Universitat d’Essex i PUC-RIO).
Quina organització política hem de construir? La crisi ecològica creixent en un món que aparentment s’acaba, exigeix altres maneres de fer i actuar, que siguin ambicioses i amb una alta capacitat d’incidència. L’ecologia de l’organització, que proposa Rodrigo Nunes en el seu llibre “Neither Vertical nor Horizontal: A Theory of Political Organization” ens proposa una nova forma d’organització política que respon de forma útil i efectiva als temps d’avui.
13 de novembre, de 18h a 20h | Un pacte ecosocial per sostenir la vida, amb Maristella Svampa (Filòsofa, Pacto Ecosocial e intecultural del Sud, Argentina) i Margalida Ramis (Activista, GOB, Balears).
La crisi ecosocial que vivim és gairebé intrínseca a l’explotació i espoli de territoris i cossos. Superar-la una transformació profunda, capaç de subvertir estructures, consensos, imaginaris i pràctiques arrelades des de lluny. La construcció d’espais d’aliança amplis i transversals poden ser clau de volta en aquest procés que necessita de la mirada ecofeminista i d’una ambició radical i de la capacitat d’articular lluites i veus entorn a un horitzó comú: el de sostenir la vida i guanyar el futur.
20 de novembre, de 18h a 20h | Sitopia, transformar les ciutats a través de l’alimentació, amb Carolyn Steel (Arquitecta, Autora “Ciudades Hambrientas”, Regne Unit), David Bravo (Arquitecte, Barcelona) i Claudia Delso (investigadora, IDRA).
Com podria Barcelona recuperar la relació amb els sistemes alimentaris i alimentar-se millor? Desvelem i visibilitzem el metabolisme alimentari de la regió metropolitana, i quines són les palanques per transformar el model alimentari urbà. Amb Carolyn Steel, autora de “Ciudades Hambrientas” (Capitan Swing, 2020) i l’arquitecte David Bravo.
28 de novembre, de 18h a 20h | Feixisme en un únic planeta, amb Jordi Borràs (fotoperiodista, Barcelona) i Tatiana Llaguno (filòsofa, Corriente Càlida, Madrid).
La creixent onada reaccionària es posiciona de múltiples maneres i sota diferents discursos davant la crisi ecològica, que ja no pot ignorar. Des del negacionisme climàtic, el fanatisme fòssil, l’escapisme interestel·lar, els paradisos bunqueritzats, o la fe incondicional cap a les renovables com a oportunitat per garantir la sobirania i la supremacia nacional. Com, des de l’ecologisme, podem anticipar-nos a l’auge del feixisme en un moment de màxima urgència climàtica? L’ecofeixisme és una realitat que s’està configurant i ens hauria de preocupar? Com s’expressa l’etnonacionalisme ecologista a Catalunya? I en altres escales territorials, com Espanya, Europa o Amèrica Llatina? En parlarem amb Jordi Borràs i Tatiana Laguno, i presentarem el nou número de Corriente Càlida que aprofundeix en aquestes qüestions.
4 de desembre, de 18h a 20h | Les Soulèvements de la terre: ecologisme de masses per desarmar el col·lapse, amb Benoit Feuillu i Chantal Chanterelle(portaveus Soulèvements de la terre, França).
En poc temps, el moviment Soulèvements de la Terre ha passat de mobilitzar 200 persones a reunir-ne fins a 30.000 en accions directes per defensar la terra i desmantellar la indústria ecocida. La seva capacitat per generar un ecologisme de masses a través de l’acció directa i l’habilitat per articular moviments molt diversos —sindicats, pagesos, ecologistes, urbanites, entre d’altres— ha situat aquest col·lectiu en el punt de mira, inspirant iniciatives arreu, inclosa Catalunya. Benoit Feuillu, i Chantal Chanterelle, ens compartiran la seva hipòtesi estratègica, basada en l’acció directa, la composició plural de moviments i l’autoorganització popular que vertebra aquest nou moviment.
12 de desembre, de 18h a 20h | El canvi climàtic és una lluita de classes?, amb Héctor Tejero (Activista i polític, Madrid) i Rubén Martínez (IDRA, Barcelona).
La coneguda frase de Chico Mendes, “L’ecologisme sense lluita de classes és jardineria”, segueix ressonant a dia d’avui. Però, fins a quin punt la lluita de classes és també la lluita ecologista? És possible un ecologisme que conciliï la necessitat d’arribar a final de mes amb l’objectiu de salvar el planeta? El subjecte polític de l’ecologisme és la classe treballadora, o bé va més enllà, com suggereixen alguns autors amb conceptes com la “classe ecològica” o el “poble climàtic”? En parlarem a través de les mirades contrastades d’Héctor Tejero i Rubén Martínez.