Quins creus que són els elements més transformadors de Més que Cures?
Nosaltres tenim dues branques molt importants d’activitat. Un servei de cures a domicili per a persones majors i/o dependents, que és el perfil professional que tinc jo; executem també activitats de canguraje per a esdeveniments i de neteja a domicili. D’altra banda, Més que Cures té un projecte que ens vincula al barri de Pobles Sec i que es diu El Racó de les Cures, que és un espai d’acollida i acompanyament per a persones cuidadores, siguin professionals o familiars. La proposta que fem als nostres clients parteix del fet que som dones professionals les que prestem el servei sol·licitat; que tenim formació i estem acreditades per la Generalitat de Catalunya per prestar-lo , ja que estem registrades al RESES (Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials), fet que ens acredita per proveir el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD). Això ens està servint de trampolí per oferir un servei digne, i dir digne significa oferir als usuaris contractes amb un preu digne i amb una contractació digna per a les treballadores. Garantim que la treballadora estigui contractada en Règim General, és a dir, que gaudeix de tots els seus drets laborals, i que es cotitzin totes les seves hores treballades.
Tot això entenem que és transformador: es tracta que les persones tinguin un sou una mica millor, i en aquest sentit ens comprometem a que sigui una persona capacitada. Si li cal saber d’Alzheimer, saber mobilitzar els cosos, busquem dins dels pocs recursos que ens donen les subvencions públiques, aportar aquesta capacitació. Així mateix, també a les i els usuaris que ens contracten, se’ls donen garanties d’un servei professional. I alhora, en la relació entre usuari i treballadora, se’ls alleuja molt la càrrega a la cuidadora familiar de sentir-se sola en el treball, ja que moltes gestions les fem nosaltres i la recolzem en determinades situacions. Així, les cuidadores tenen una pauta que és solament complir amb el seu treball, amb professionalitat i qualitat. Tot el que sigui a part del servei, com per exemple, si es vol canviar la quantitat d’hores de la treballadora, si l’usuari no està conforme amb el servei, tot això ho gestiona directament l’associació. L’equip gestor, del qual jo soc part, ens encarreguem de donar una solució i bregar amb ells. Tot això és el que li dona fortalesa a l’associació i és important dir que ja estem en un període d’autogestió, que era un dels objectius originals de l’associació.
Que interessant aquest suport que doneu a les treballadores i la confiança que es genera en els clients. Sobre el treball en xarxa quin és el sentit d’estar en la xarxa “Cura Digna” i quines són les aportacions d’estar en aquest espai?
A Cura Digna estem pensant en una visió de dignificació de les cures i de les cuidadores i estem intentat entendre i saber de què estem parlant quan ens referim a cura digna, que ja no és solament el treball específic de cures. Ara som diverses entitats en aquesta xarxa, de tota la ciutat de Barcelona i volem arribar a alguns consensos comuns. És important que totes tinguem el mateix concepte, principis, valors i estàndards qualitat de serveis. Per això tenim la idea de crear un manual de procediment, una eina que sigui el nostre chek list. En això faig èmfasi: en la importància d’aquests acords comuns.
A la xarxa “Cura Digna” ens proposem estar per les persones, és a dir, saber quan, com i quines són les seves necessitats. Per a això som professionals, tenim la capacitat de mesurar en quin temps puc atendre dignament aquesta persona, respectant el seu entorn familiar, cultural, social i sobretot amb la idea d’ajudar-los a assolir el màxim d’autonomia. També busquem que es faci un reconeixement a les cuidadores, ja que moltes vegades no són reconegudes ni valorades pels i les usuaris i les seves famílies i tampoc per les entitats a càrrec del seguiment mèdic o la recuperació d’una persona, ja sigui el metge de capçalera, la treballadora social, els serveis socials. Elles van fent una revisió domiciliària per saber si la persona està bé, si menja bé, però mai li pregunten a la cuidadora que és allà amb ells. També fa falta una valorització en aquest sentit, un element més per a fer una intervenció de qualitat i una millor assignació de recursos.
Dins del grup de “Cura Digna”, aportem perquè la nostra visió i busquem establir una metodologia d’Atenció Centrada en les Persones. També treballem perquè es visibilitzi la importància de les cures, i la importància de dignificar les condicions de treball de les cuidadores.
Ser part d’aquest grup ens aporta estar integrades en una plataforma que ens permet cooperar, les unes amb les altres, i beneficiar-nos de la prestació de serveis de cures a domicili. Que si jo no puc cobrir alguna cosa, ho puc derivar a una altra entitat amb la seguretat que s’oferirà un servei de qualitat comuna, i això és un canvi, una visió diferent de veure les cures, però a més és una altra percepció del treball en equip.
I si haguessis de dir les principals reivindicacions de Més que Cures, cap a l’administració pública, cap a la societat civil i cap a altres organitzacions del sector, què diries?
Jo diria que és dignificar la figura de la cuidadora i de les tasques essencials que realitza; posar-les a totes dues en el lloc on han d’estar, considerar les cures com a tasques essencials que busquen cuidar la vida i no continuar-les tenint al final de la cua de treballs remunerats. Col·locar-es al el lloc que els correspon. Cap a les altres organitzacions del sector, els demanaria complir amb els valors que ens identifiquen, perquè si no els complim, estem malament. Els diria que existeixen ja altres maneres de fer les coses en aquest sector.
Durant la pandèmia s’ha evidenciat la manca i la forma deplorable en què es tenien a les persones en les residències, i pel mateix, és important que es dignifiqui la situació en què es troben les cuidadores, que se’ls ofereixin bones condicions laborals. És inhumà veure com hi ha famílies que les contracten i abusen d’elles, laboralment, físicament i psicològicament; de com poden acomiadar-les sense cap mena de justificació. Aquest tipus de pràctiques han d’acabar, i tots i totes hem de formar part d’aquest procés: l’administració, la societat i les entitats, i les mateixes dones treballadores.