De quin context sorgeix el vostre projecte i quins són els seus principals objectius?
La nostra associació va començar sent un local al barri de Gràcia on es feien activitats per a les famílies l’any 2011 i amb una base social enorme, però amb el pas del temps, i també arran de la meva formació en estudis feministes, l’associació va anar prenent el rumb cap al qual estem anant ara, enfocant-se en formació i tallers.
Inicialment, jo m’encarregava de tota la programació cultural de l’entitat, llavors vaig començar a incloure la perspectiva de gènere i diversitat en tota la programació i tallers, els casals també contenien aquesta mirada i aquesta intencionalitat va quedar palesa i es va anar fent cada vegada més gran. Malauradament, la pandèmia ens va fer patir molt i, com molta altra gent, vam haver de tancar. Ara, estem vinculades amb Ca la Dona i els objectius de L’Hora Lliure són treballar per als drets de les infàncies i de les dones i visibilitzar el sexisme i masclisme que hi ha en l’àmbit educatiu per a transformar-lo i donar llum en aquests aspectes.
Què entens per interseccionalitat i de quina manera això s’aplica o concreta dins la vostra organització?
La perspectiva interseccional és un dels pilars de la nostra associació. Està incorporada en tots els projectes i en tot moment en l’associació, des de quan fem voluntariat fins quan hem de desplegar programes o fer formacions. Quan parlo de diversitat, parlo d’aquesta mirada interseccional. Sabem que avui la interseccionalitat està molt en boca, però en realitat encara costa treballar-la. Nosaltres treballem per introduir l’anàlisi interseccional de manera concreta, perquè sabem que costa que es faci realitat, que la gent el tingui present. I la nostra manera de treballar la interseccionalitat és sempre des de la perspectiva de gènere. Parlem de coeducació i partim de la mirada interseccional en tots els projectes, ens fem moltes preguntes i anàlisis prèvies. Per exemple, tenim projectes com “Biblioteca i gènere”, on analitzem amb perspectiva de gènere interseccional les biblioteques escolars i acompanyem a les escoles en un procés de revisió de què transmeten des de la primera infància amb relació als estereotips de gènere. Ajudem les escoles a fer aquesta revisió, els hi donem informació i acompanyament, així com recomanacions d’opcions perquè tinguin biblioteques més diverses. Un altre projecte que tenim és “Contes Diverses, Ciutat Diversa”, que intenta visibilitzar en carrers, llocs públics, biblioteques municipals, etc. contes que inclouen la diversitat LGTBI, intentant canviar els relats que imposa l’heteronormativitat des de la primera infància. També tenim el projecte “Papa, m’expliquis un conte?”, on es treballen històries que parlen d’altres masculinitats. És un projecte per a pares, fills i filles per a explorar la paternitat i la masculinitat a través dels contes i dels jocs. Finalment, tenim el projecte “Juguem en igualtat”, un conjunt de tallers i activitats que fem per a les escoles i espais municipals. Són tallers per a trencar amb els estereotips a través del joc. Això també és acompanyat per formacions sobre joguines i gènere, treballant el sexisme que inconscientment transmeten les joguines.
També fem acompanyament a escoles bressol i primàries amb un projecte que primer fa una fase de formació per a l’equip docent de les escoles molt exhaustiu i profund amb sessions on treballem tot el tema dels estereotips, diversitat de gèneres, identitat de gènere, etc. És una formació molt extensa que pretén revisar les motxilles de les persones que estan a càrrec dels nens i nenes. Després, en una segona fase del projecte, es despleguen una sèrie d’activitats que són planificades a partir de la realitat que hi ha en cada centre educatiu. Ens hem adonat que aquest projecte té molt bona acollida, ja que les escoles volen repetir. Al final, quan volem transformar imaginaris i estereotips des d’aquest nivell, es necessita temps de treball. És un procés on es planteja què és el que volem visibilitzar com a centre educatiu i quin canvi de mirada necessitem per a concretar això. I és fantàstica l’evolució que tenen. Per a nosaltres, tot això seria la perspectiva interseccional aplicada en la nostra organització.
Quins són els elements que considereu més transformadors de la vostra organització?
Creiem que hi ha molt de valor en el fet d’apostar per l’educació. El primer que busquen modificar totes les ideologies és la base, és a dir, l’educació. Totes, sense deixar a cap fora. Per a nosaltres incidir en la infància és incidir en el pensament de la societat. És fonamental influir en l’educació per a poder obrir aquestes realitats diverses, per a defensar els drets humans, per a canviar aquestes maneres d’entendre la vida de manera tan rígida, estàtica i inamovible. Sigui en infància, adolescències o persones adultes, però fent focus a través de l’educació. Fer aquest treball de transformació.
Treballeu en xarxa amb altres organitzacions?
Sí, sempre que podem. Col·laborem amb altres entitats d’una manera més estable i més puntual. Durant aquests anys hem treballat amb moltes entitats. Amb L’Hora Lliure col·laboren habitualment sòcies de l’entitat i altres persones i organitzacions que fan gran el projecte, com Jenny Martínez-O. Schmiedl, Cris Pallarès i Jumilla, Silvia Ortiz Collazos de Rizomas Teatre, Lázaro Carrillo de Reeducant les violències o l’equip de L’Enxarxada.
També tenim el projecte “Crea’t”, que és la festa de la creativitat de gènere en la infància, un espai per a celebrar i explorar la diversitat de gènere, relacionar-se, conèixer, fer vincles, donar recursos a les famílies, etc. És un projecte superinteressant en un format més lúdic on fem molts tallers, enguany a Fabra i Coats. El programa té moltes activitats que també fem amb la participació de diverses entitats.
Si haguéssiu d’escollir algunes de les vostres principals reivindicacions, quins serien? Pensant tant en l’administració pública, com en les demandes i acciones cap a la societat civil, cap a les organitzacions, etc.
Bé, l’administració pública està sostinguda per una estructura patriarcal. Li suggeriria desmuntar-la i tornar-la a organitzar. Que l’estructura no estigui feta d’una manera jeràrquica, que sigui d’una manera col·laborativa, participativa, on no hi hagi un lideratge puntual. Un canvi estructural que realment reflecteixi els valors que necessitem com a societat. Necessitem una societat horitzontal, no jeràrquica. Només així aconseguirem canvis veritablement profunds… Encara que, alhora, sé que és una utopia, estem molt lluny d’això. Mentrestant, el que li podem demanar és que deixi a les organitzacions treballar. A la societat civil li demanaria no desesperar-se, calma i molta pedagogia. Que puguin despertar el pensament crític i posar en dubte allò que està establert com a normal. Posar en dubte tots els discursos, perquè aquest missatge arribi d’una manera neta i acollidora a la nostra societat. Finalment, pensant en altres organitzacions, els hi demanaria treballar més en xarxa i que les aliances siguin obertes per a tothom, que hi hagi cada vegada més obertura en el treball de les entitats.