Com us apropeu a l’antiracisme?
A l’entrar a la Xarxa d’Economia social de Barcelona, comencem a aprofundir més enllà del que és la fórmula laboral cooperativa, a tot allò que l’ESS pot ser molt des de la perspectiva de l’economia feminista. Aleshores, comencem a fer reflexions i sobretot pràctiques, amb perspectives des de les cures, de la ruptura, divisió de producció- reproducció i això si que ens ha suposat com… aquesta és una de les coses més riques, jo crec de treballar, que ha estat poder estar contínuament imaginant un món del treball una manera més justa, en el sentit de pensar no només quina és la teva economia, sinó que quines economies generes cap a fora, on captures la plusvàlua, intentar fer redistribució amb la teva activitat econòmica. Posar al centre la vida i les tasques reproductives.
El mateix fem amb la perspectiva decolonial i antiracisme des del nostre lloc de privilegi. De nacionalitat espanyola i tot allò que comporta això administrativa i jurídicament. Doncs intentar trobar aquest lloc incloure una perspectiva anticolonial i antiracista també en la manera de fer economia. Tenim molt per aprendre, però anem fent petites pràctiques. Bé, per exemple, de vegades ha consistit a veure com es pot remunerar una persona que no té permès facturar per una qüestió de llei d’estrangeria. Com sorteges això? Aquesta és una petita contribució, sobretot ho comunica amb altres companyes i et vas passant eines, mentre es fa lluita política, com anar fent petites pràctiques que vagin fent una economia més social i més solidària.
Aleshores, hem tractat de mantenir una escolta dins de les reivindicacions migrants, des de l’inici de la nostra activitat perquè era una de les qüestions polítiques que ens estava interpel·lant directament, de manera que, sobretot els primers anys, ha estat un projecte a través de la programació de la llibreria, de presentacions de llibres, també xerrades, debats, reunions de col·lectives. Hem intentat sempre poder ser un espai obert i amb voluntat de diàleg cap als moviments migrants i antiracistes, estem aprenent.
Gràcies a l’acompanyament de La Tregua i a l’existència de les línies ACOL en poder incorporar una treballadora de la plantilla. Aquest any hem pogut fer la incorporació d’una companya, que té una experiència personal com a migrant i enfronta el racisme. Això ens ha permès aprofundir el compromís amb aquestes causes. Tot i haver col·laborat amb autores migrants i racialitzades, assenyalem que és difícil integrar aquestes col·laboracions de manera permanent a causa de les estructures econòmiques i culturals del sector.
¿Considereu que l’entitat té un posicionament antiracista? ¿I de quina manera ho practiquen?
Amb el fet d’incloure actualment una persona migrant i racialitzada en l’equip, aquest lideratge en qüestions de pensament i pràctica és seu, i nosaltres intentem estar a l’altura. Abans, va ser relativament complicat, com quan ens vam orientar cap a la transformació social, i vam veure la necessitat de definir clarament cap a on volíem dirigir aquesta transformació.
Vam adoptar termes com anticapitalista, transfeminista i amb perspectiva decolonial, reconeixent que encara no hi hem arribat completament. Ser una entitat antiracista té les seves contradiccions i complexitats. Creiem que el reconeixement com a antiracista hauria de provenir directament de les comunitats que pateixen el racisme, i no només de nosaltres. Intentem ser coherents amb la nostra postura i utilitzem el terme antiracista en el sector cultural i llibrerí, conscients que el nostre rol és més respondre als reclams que liderar o inventar res. La nostra perspectiva antirracista és intentar estar a l’altura dels desafiaments i reclamacions que ens fan.