Quin diries que és el potencial transformador de la vostra iniciativa? Definició de l’aportació de l’entitat a l’ESS
El component innovador del projecte es troba en el qui (el lideratge ciutadà en lloc de l’administració), el com (des de la metodologia apoderadora i formativa), l’on (al barri del Bon Pastor) i el perquè (per superar les barreres als usos dels terrats, com a clau de volta per la transició ecosocial a la ciutat). Durant el 2023, a través de la convocatòria Ciutat Proactiva de la fundació BIThabitat, l’Ajuntament de Barcelona dona suport econòmic i tècnic per al desenvolupament d’un primer pilot a un terrat del barri.
El projecte aposta per la innovació social, tenint com a protagonista a l’Associació de la Comunitat Energètica, en col·laboració amb equips tècnics del sector de l’ESS. El lideratge comunitari, de la mà de La Fàbric@, és el que ha establert les prioritats de la comunitat (entre elles, erradicar la pobresa energètica en el barri), així com ha teixit aliances estratègiques, entre altres, amb actors amb els quals ja s’estan desenvolupant mecanismes de finançament innovadors (com són Coop57) o altres proveïdors de serveis per a la comunitat. Una comunitat diversa, que aposta per lideratges diversos també, formant i apoderant els col·lectius minoritaris o silenciats, com a dones, persones migrades o vulnerabilitzades, a través d’un pla específic d’actuacions dirigides a aquests col·lectius
De quina manera apliqueu la perspectiva ambiental?
La perspectiva ambiental està al centre del projecte, perquè el seu objectiu principal és avançar cap a la sobirania energètica local, garantint l’accés a l’electricitat com a subministrament bàsic impulsant mecanismes innovadors de gestió energètica, partint des de l’àmbit edifici fins a l’escala barri a través de la component comunitària, posant per tant la ciutadania al centre. El projecte fa front al repte complex de ciutat de poder aprofitar comunitàriament els terrats, com a cobertes híbrides amb usos verds i de generació d’energia renovable (fotovoltaica i termosolar).
Urgeix generar una metodologia des de la intel·ligència col·lectiva i el disseny de solucions innovadores i comunitàries, que superi les barreres administratives, i que sobretot funcioni de catalitzadora a través del desbloqueig d’usos de terrats diversos a la ciutat, cap a edificis i barris més resilients, apostant pel verd urbà i les energies renovables. Usos dels terrats que ajudin a reduir la demanda energètica, millorar el confort, i augmentar la sobirania energètica local, reduint alhora la pobresa energètica.
Quina és la difusió/promoció de l’ESS en els vostres entorns, relacions comunitàries, territorialització?
El projecte neix amb la intenció de promocionar i dinamitzar l’economia de proximitat des de la perspectiva de l’economia social i solidària i el dret a la ciutat, per a possibilitar el reforçament i el creixement del teixit productiu i reproductiu, impulsant mecanismes innovadors de gestió energètica. El treball comença des de l’àmbit edifici fins a l’escala barri a través de la component comunitària, posant per tant la ciutadania al centre.
Per a la contractació de cooperatives, d’entitats de l’ESS i/ o altres entitats, es té en compte que la seva missió i valors estiguin alineats amb els principis de l’ESS, i per tant, que el seu objectiu principal sigui generar un impacte social o ambiental positiu, més enllà de la mera cerca de beneficis econòmics. S’avalua a través la seva trajectòria i resultats en termes d’ocupació local, inclusió social, reducció de desigualtats, sostenibilitat ambiental, entre altres indicadors rellevants. Un altre criteri a tenir en compte és la participació activa de les persones treballadores i/o sòcies en la presa de decisions i la governança de l’organització. La democràcia interna, la transparència i l’equitat en la distribució de beneficis són aspectes essencials de l’ESS.
De quina manera contribueix la iniciativa a la construcció de relacions responsables envers el medi ambient/natura?
El projecte posa el focus en la superació dels obstacles administratius que els projectes de comunitats energètiques es troben avui dia, per a incidir i impulsar una regulació de ciutat que impulsi la transició energètica descentralitzada des de l’ESS, permetent a les veïnes participar directament, superant obstacles burocràtics que responen a regulacions antigues. Respecte d’altres CE que s’estan impulsant en el territori, aquest projecte presenta l’avantatge, i alhora inconvenient, d’arrelar-se en territoris molt densament poblats, el que permet construir comunitats sobre un teixit ja molt articulat. D’aquesta manera, s’haurà de repartir més la generació i l’estalvi, sent l’espai de generació limitat, però es podrà arribar a moltes veïnes, i fer evolucionar la comunitat cap a una comunitat de recursos on compartir aigua, reaprofitar residus, o simplement trobar altres solucions per a autoabastir-se amb energia renovable, com poden ser PPAs o similars.
Desenvolupeu estratègies enfocades a la sostenibilitat ecosocial/energètica del projecte?
El projecte aborda la necessitat de canvi cultural i educatiu al voltant del nou model energètic posat en pràctica, que es tradueix en oportunitats de treball i en l’estalvi i la millora econòmica de les famílies i el seu entorn directe. Quant al vessant tècnic, el projecte se centra en l’energia, com a vector cap a la replicabilitat en altres sectors, com poden ser l’aigua, els residus o altres elements d’una comunitat de recursos.
En el marc de la Comunitat Energètica de Bon Pastor, estan previstes diferents actuacions multicomponents, tals com actuacions renovables, incloent-hi instal·lacions elèctriques i tèrmiques, actuacions de rehabilitació, així com actuacions de gestió i control de la demanda. El projecte contempla la incorporació de sistemes solars fotovoltaics, la integració de sistemes solars tèrmics amb renovable tèrmica generada per sistemes de aerotèrmia centralitzada, que permetin electrificar la demanda no coberta pel solar tèrmic, millorant l’eficiència i lligant el consum energètic a la producció fotovoltaica de la Comunitat Energètica. A més, s’incorporen millores de l’envolupant tèrmica com l’aïllament tèrmic de la cobertes, la instal·lació de coberta verda i la substitució de fusteries exteriors.
Treballeu en intercooperació amb altres iniciatives de l’ESS?
La Comunitat Energètica del Bon Pastor neix amb la intenció de ser un projecte que afavoreixi la transformació de les dinàmiques socioeconòmiques territorials i fomenti la democratització de l’energia mitjançant l’apoderament comunitari. Per això, des de la CE, es pretén contribuir a ampliar el mercat social del territori, mitjançant la contractació i la intercooperació amb entitats del sector de l’ESS, oferint diversos serveis en l’àmbit de l’energia (instal·lació, manteniment, gestió de sòcies, formació, organització de jornades i actes, comunicació i difusió).
En aquest sentit, el projecte ha estat acompanyat des de diferents entitats: La Fabric@, qui ha estat acompanyant el procés de reallotjament, i altres projectes socials i energètics en el barri; Azimut 360, qui aporta els coneixements tècnics de fotovoltaica, Societat Orgànica i Lacol, amb els seus coneixements en edificació sostenible (rehabilitació), Aiguasol, amb els seus coneixements d’energies renovables tèrmiques i comunitats energètiques; i BATEC, el pol cooperatiu per a la transició energètica que agrupa les cooperatives anteriors amb la finalitat de multiplicar els seus impactes (especialment dirigits a la generació de models a la ciutat i la seva replicabilitat). Aquests actors compten amb el suport i complicitat del Associació de Veïnes de Bon Pastor i altres entitats del territori, diverses comunitats de veïns/es, així com de l’IMHAB, ProperESS la Comunalitat de Sant Andreu, Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona i les entitats que el conformen.
Es contemplen espais educatius pels/per les membres? De manera contínua? És part del posicionament de la iniciativa?
És molt important l’acompanyament de la comunitat, en la seva formació i apoderament energètic. Especialment d’aquell veïnat que formarà part de la comunitat en una primera fase i està cridada a fer-la créixer. Els perfils del consell rector o junta de la comunitat energètica, així com una figura de gestor energètic que ofereixi acompanyament a la CE, són dos grups de persones clau, que amb el projecte es veuen enfortides per tal de garantir la sostenibilitat del projecte. Per tant, un dels objectius principals del projecte és formar i apoderar la comunitat local en temes energètics, i en especial en comunitats energètiques. Per això, es duu a terme una formació adreçada al veïnat sobre energia i comunitats energètiques. D’altra banda, s’impulsa una formació específica més intensa amb l’objectiu de formar un perfil específic de gestor energètic que pugui donar suport a la comunitat energètica constituïda i les seves membres.
Es reflexa dins de la vostra entitat un posicionament i/o una praxis feminista i antiracista? Quin tipus de pràctiques interculturals desenvolupeu?
Des de la Comunitat Energètica del Bon Pastor es vol tenir en compte aquesta perspectiva, i tenir present que les decisions no poden recaure en un petit grup principalment constituït per homes. Entenem que com a comunitat energètica, i també en sintonia amb la forma jurídica de cooperativa que es vol esdevenir, s’han de generar espais on totes les veus puguin ser escoltades, i que la informació pugui ser el màxim de generalitzada per tal que tothom pugui participar dels processos deliberatius que es puguin donar amb el màxim coneixement de causa.
Quant al disseny i desenvolupament del projecte, s’ha dut a terme sempre comptant amb la comunitat i la seva diversitat, i treballant tant en l’àmbit de l’escala de veïns i veïnes, com a nivell de barri, amb les entitats i associacions locals de veïns i veïnes i comerciants, amb una perspectiva de desenvolupament comunitari, a més, es treballa perquè l’equip de treball també sigui divers, i inclogui especialment dones en un sector molt masculinitzat. El projecte pretén arribar als diferents grups poblacionals a través d’activitats diverses, i amb la idea que tots puguin confluir en el marc de la comunitat energètica. Especialment, la formació específica es dirigeix a joves del barri, integrant un grup habitualment difícil d’animar. A més, es vetlla per la participació de dones fent esforços específics per a aconseguir la seva participació.
Quins són actualment els reptes de la iniciativa a futur?
Els reptes de la iniciativa són, d’una banda, la superació dels obstacles administratius que aquest tipus de projectes es troben a dia d’avui, per tal d’incidir i impulsar marcs normatius que possibilitin la transició energètica descentralitzada, permetent a les veïnes participar directament i superant obstacles burocràtics. El desbloqueig dels usos de les cobertes a la ciutat, com a element nuclear de comunitats energètiques transformadores, que prioritzin l’estalvi energètic, la generació renovable, la lluita contra la pobresa energètica, la resiliència urbana i l’augment del verd urbà i la conseqüent reducció de l’efecte illa de calor; tot plegat posant al centre a les veïnes, i apoderant-les per a que liderin aquest canvi de model, superant les nombroses barreres burocràtiques que encara es presenten. D’altra banda, aquest projecte es topa amb la dificultat per a obtenir recursos per tal de poder ampliar les inversions lligades al desenvolupament de la Comunitat Energètica i poder avançar cap a un escenari més ampli de sobirania energètica local.