El Col·lectiu Eixarcolant es dedica a la recuperació de llavors d’espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals amb l’objectiu de fomentar un model de producció, distribució, consum d’aliments i desenvolupament socioeconòmic més sostenible, ètic i just. Una base de 1.450 sòcies i socis formen part i impulsen els projectes i activitats del col·lectiu, amb la possibilitat de participar activament de tot el procés.
Una bona part de les seves accions està dinamitzada pels 20 nodes repartits per tot el territori català, Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord. Els nodes tenen per objectiu fomentar la participació dels socis i les sòcies mitjançant el teixit d’una xarxa social i d’acció que impulsi activitats i projectes de manera autònoma i descentralitzada per tot el territori. Aquesta forma d’actuar es basa en el compartir temps i intercanviar coneixements entre les persones que hi formen part, una pràctica des de la que sorgeixen tallers, formacions, passejades o altres tipus d’activitats etnobotàniques de recerca, experiencials i divulgatives.
El Node del Barcelonès – Llobregat és un d’aquests 20 grups format en l’actualitat per unes 60 persones, algunes de les quals han impulsat una línia d’activitats en etnobotànica transcultural, entre elles l’Adrianna Quena, d’origen veneçolà, activista i integrant de diferents iniciatives i entitats agroecològiques al territori, i part de l’equip tècnic del Col·lectiu Eixarcolant. Ella ens ha explicat la necessitat i la importància d’obrir canals i espais on compartir sabers i pràctiques agroecològiques migrants i camperoles de diferents indrets del món, que han arribat a Catalunya per circumstàncies diverses.
Des del 2023, aquest node treballa en una proposta d’activitats d’accés lliure i oberta a tots els públics, on s’han intercanviat coneixements i vivències personals, llavors i la seva memòria biocultural. També s’han recopilat i sistematitzat a través de tècniques de prospecció etnobotànica i plasmat en un receptari transcultural que es pot consultar en línia. A l’agenda de l’any passat, s’han convocat més de 30 projeccions audiovisuals en el marc de la I Mostra Itinerant de Cinema Etnobotànic, organitzada per Eixarcolant, amb documentals realitzats a altres continents que van posar sobre la taula les realitats d’altres agroecosistemes, l’impacte del colonialisme al camp i en l’alimentació de les persones, i les experiències de resistència de la població a través de l’agricultura local.
Pero ha estat en particular el Cicle de Tallers de Cuina Silvestre i Transfronterera des d’on s’ha divulgat el projecte d’etnobotànica transcultural en l’àmbit de Barcelona, que ha comptat amb persones i col·lectius migrants com a protagonistes i conductores de les activitats, que han compartit les seves relacions amb el menjar, en concret amb determinades plantes silvestres comestibles i els significats que encarnen com a aliments-arrel. Tallers que giraven al voltant del maneig ecològic i els usos culinaris de, per exemple, la malva (malva sylvestris) o el fonoll (foeniculum vulgare), entre d’altres.
Penso que la clau és col·laborar amb persones migrades que s’hi dediquin, entitats o col·lectius que tinguin experiència en el tema (herbolària, agricultura, agroecologia, cuina social, etc.), sigui per història personal o per professió, i buscar formes, oportunitats i gestos per a teixir la nostra feina i missió com a Eixarcolant amb la seva història d’arrelament i viceversa, teixint el seu coneixement migrat a la nostra recerca i visió etnobotànica, i a la nostra capacitat de transformació territorial. La idea és fer èmfasi en el coneixement popular, científic-popular, d’adaptabilitat climàtica, etc., que viatja amb nosaltres, les persones migrades, i assajar com es poden col·locar les entitats amb certa trajectòria aquí, com és el cas d’Eixarcolant, al costat d’entitats migrants com ara Abundancia vulgaris, la Kantina Migrant, Flor de Tamarindo, la Tregua, etc., per a obrir espais segurs, horitzontals i d’auto-representació positiva, on es puguin desplegar i posar en diàleg aquests coneixements locals d’aquí i d’allà, que ara mateix estan dispersos i que realment són vitals per a construir un futur vivible i comú.” (Adrianna Quena).
L’Adrianna aprofundeix en un coneixement invisibilitzat i en un tema encara per abordar des de les entitats, administracions i iniciatives socioeconòmiques del territori, com és la riquesa biocultural i la rellevància social dels coneixements de la diàspora, i el rol que han de tenir en el teixit d’economia social i solidària. La línia d’activitats impulsada pel Node Barcelonès – Llobregat reivindica els sabers migrants com a font de coneixement científic i una de les claus per a afrontar els reptes de la crisi ecosocial i climàtica que vivim, així com una palanca de canvi cap a la sobirania alimentària del territori català. Amb aquest fi han col·laborat també en la creació del Receptari transcultural “Assilvestrem l’alimentació per adaptar-nos al canvi climàtic”.
Enguany, i de cara a la tardor, tant aquest node com el del Pirineu Oriental i el del Camp de Tarragona, entre d’altres, seguiran donant vida a aquesta pràtica transformadora de l’ESS. Tenen previstes diferents activitats per a donar veu, centralitat i reconeixement a persones i col·lectius que reivindiquen les arrels culturals d’altres territoris com una forma de participar en la creació de futurs compartits i de tornar a arrelar en una nova terra i un nou teixit social que, malauradament i massa sovint, les torna a expulsar o a mantenir als marges de les propostes de transformació social.