La Biblioteca de les Coses de Sant Martí projecte de base comunitària que es troba al Casal Comunitari de Ca l’Isidret, gràcies a la col·laboració que s’ha establert amb la Taula Eix Pere IV. Per assegurar que els objectes arriben a la seva vida útil, es proposa compartir-los entre les veïnes amb un doble objectiu: reduir l’impacte ambiental i els residus que generen molts objectes que infrautilitzem, i democratitzar l’ús de certs objectes com eines o equipaments que el seu cost de compra pot suposar privatiu per a moltes veïnes.
La preparació del projecte comença el setembre del 2018 amb un procés de dinamització comunitària per detectar les necessitats, interessos i els reptes del veïnat i el projecte. Durant més d’un any es va conformar un grup motor per a pensar i dissenyar la biblioteca de les coses per articular-ne la comunicació, la gestió del dia a dia, la col·lecció d’objectes i la detecció d’aliances i agents claus al territori. La Biblioteca de les Coses de Sant Martí va obrir les portes el gener del 2020 i un cop superats tots els reptes que la pandèmia va portar es manté amb un ritme de 40 préstecs mensuals i més de 700 usuàries.
Després de rebre finançament i suport públic per la posada en marxa i impuls del projecte ara la Biblioteca es troba amb el repte de mantenir la seva activitat sense cap mena de suport de l’administració, sostenint l’estructura a través de treball voluntari i els recursos propis que pot generar el préstec de material.
Governança: El projecte es va iniciar amb l’impuls de Rezero i Nusos, amb un procés de dinamització comunitària per conformar el grup motor de la biblioteca de les seves coses i les seves diferents comissions. Actualment, el grup motor està configurat per una barreja de persones que treballen de forma assalariada o voluntària en el projecte. El grup motor es reuneix de forma quinzenal per treballar les qüestions de gestió del dia a dia del projecte: incidències amb el material, manteniment, organització de torns, muntatge de Repair Cafès.
En un esforç constant per fomentar la cohesió social i la participació activa, la Biblioteca de les Coses ha establert una sèrie de jornades comunitàries i trobades de berenar, alternant-se cada dos mesos, per implicar i connectar els seus membres. Cada dos mesos, es convoca a aquells veïns i veïnes que, per motius laborals o altres ocupacions, no poden assistir diàriament. Aquestes jornades tenen sempre un tema específic. En l’última ocasió, es va posar el focus en la muntanya, coincidint amb la temporada en què la gent comença a sortir més a la natura. Durant la jornada, els participants van revisar tendes de campada i motxilles, assegurant que tot el material estigués en perfecte estat per al seu ús. Aquestes activitats permeten que aquells que no poden ser presents cada dia coneguin millor el projecte, s’hi involucrin i contribueixin a construir una comunitat més sòlida. A més de les jornades comunitàries, la Biblioteca de les Coses organitza trobades mensuals de berenar per als veïns i veïnes que tenen la possibilitat de reunir-se entre setmana. Aquestes trobades serveixen com a espai de socialització i discussió de les diverses tasques necessàries per mantenir el projecte. Es tracten temes com les reparacions, el manteniment i altres gestions importants. Aquestes sessions mensuals alternen amb les jornades comunitàries, creant un ritme regular de trobades que manté el grup cohesionat i actiu. Així, mitjançant aquestes iniciatives, la Biblioteca de les Coses no només assegura la participació i la implicació de tots els seus membres, sinó que també crea un espai per a la col·laboració i la vinculació personal dins del barri.
Relació amb entitats públiques: L’Ajuntament de Barcelona ha brindat suport i finançament a l’inici del projecte a través de la línia de subvencions d’Impulsem el que fas, també ho ha fet l’Agència catalana de residus o l’AMB. Aquest suport ha estat principalment per a la posada en marxa del projecte i el desenvolupament del web i l’eina de gestió de préstecs i estoc. En aquests primers anys, malgrat el suport econòmic, la relació amb aquests diferents agents de l’administració pública ha estat més aviat poca, només dins els marcs concrets de les subvencions.
El repte d’aquest tipus de finançament és la necessitat de produir un projecte nou per cada convocatòria en lloc de poder sostenir directament l’estructura d’un servei amb clara vocació i funció pública que per la seva naturalesa no pot generar ingressos suficients per al seu manteniment. A l’hora de compartir aquesta situació amb l’Ajuntament de Barcelona, s’ha establert un diàleg més polític en què, tot i que s’ha transmès l’interès en aquest tipus de projecte la intenció d’aproximar-se, ha faltat reconeixement del procés i la tasca duta a terme per part de la biblioteca. Així com ha mancat un compromís en sostenir una iniciativa comunitària que treballa per a la reducció de residus i de la petjada ecològica alhora que democratitzar l’ús i l’accés a determinats objectes i elements a tota la ciutadania. Ara mateix la biblioteca està en una situació d’impàs esperant a trobar una fórmula garantista del servei a mitjà i llarg termini. Sigui reconeixent la Biblioteca de les Coses com un servei públic de gestió comunitària a través de la dotació d’un conveni, sigui integrant el servei dins del ventall de serveis que ofereix el Casal Comunitari de Ca l’Isidret i dotant aquest equipament comunitari de més pressupost per tal de garantir-ne el funcionament. O sigui a través de la implementació d’un pla pilot de biblioteques de les coses a cada barri tal com proposava el projecte Barcelona Recircula.
Sostenibilitat: La Biblioteca se sosté en gran part gràcies al treball voluntari i a la comunitat involucrada en el projecte, aquesta vinculació no només es tradueix en la destinació d’hores de treball voluntari sinó en la corresponsabilització al voltant del manteniment, retorn i cura dels materials que la Biblioteca deixa en préstec. Sense aquesta corresponsabilització i fort sentiment de pertinença gràcies al qual els materials es mantenen en bon estat i es reben donacions particulars, la Biblioteca de les coses tindria un catàleg més reduït de materials i, per tant, menys préstecs i menys comunitat involucrada a través d’aquesta pota.
Fent una aproximació numèrica del sosteniment i de la complexitat del projecte, actualment, els préstecs suposen un 10% del pressupost total del projecte, el treball de base comunitària el 70% del projecte i el suport de l’administració pública un 20%. Tot i que des de la biblioteca es proposa poder arribar a un equilibri d’aquestes economies de reciprocitat, redistribució i intercanvi que porti a un diagrama del tipus: 10% intercanvi (préstec), 50% redistribució (suport de l’administració pública) i 40% reciprocitat (treball voluntari de base comunitària).