Governança
El màxim òrgan de decisió del Secretariat és l’Assemblea on participen les entitats associades i s’escull una Junta formada per dotze persones voluntàries encarregades d’implementar les línies de treball acordades en assemblea. L’entitat compta també amb un equip tècnic de persones assalariades que són les encarregades d’executar les línies de treball. A part dels òrgans formals hi ha les Comissions de treball, que són temàtiques i relacionades amb la cultura popular i tradicional, i les Taules de coordinació per eixos.
A diferència dels projectes culturals i associatius, en l’àmbit esportiu la cogovernança es complica per l’alt grau de competitivitat del sector. En l’àmbit associatiu i cultural les decisions pengen de la Junta, ja que és l’àmbit voluntari i no gerencial qui marca les línies a seguir, però en el cas d’esports les decisions moltes vegades apel·len a qüestions més tècniques que recauen, principalment, en la part gerencial.
En els projectes culturals i esportius del Secretariat hi treballen 150 persones, de les quals 100 són treballadores en els equipaments, altres són personal d’estructura i, d’altra banda, persones talleristes. Compta també amb un volum important de treball voluntari i associatiu.
Relació amb entitats públiques
El model de gestió dels equipaments municipals que gestiona el Secretariat és diferent segons si pertanyen a l’àmbit cultural o esportiu. En el cas dels centres cívics del Casinet d’Hostafrancs o les Cotxeres de Sants el model utilitzat fins al 2020 –moment en el qual s’implementa la Gestió Cívica– ha estat el de cogestió entre l’administració local i personal contractat directament per l’entitat.
En el cas dels equipaments esportius mai ha existit la cogestió, sinó que es gestionen a partir de licitacions en concurrència pública: una licitació oberta a qualsevol empresa en la qual el pes econòmic representa el 60% dels criteris de puntuació. Això comporta el risc que el concurs pugui ser guanyat per una empresa mercantil que no tingui cap mena de connexió amb el territori.
Actualment, des dels equipaments es fa un treball intens en establir col·laboracions amb entitats del territori per apropar-los a aquells col·lectius que tenen menys accés. Recentment, s’ha acordat amb la Troca (Escola Comunitària de Formació Permanent als barris de Sants) la utilització de la piscina durant un dia a la setmana de forma gratuïta per a les dones de l’escola.
En els plecs, aquestes accions s’intenten recollir en la part de promoció de l’esport. Des del Secretariat s’argumenta davant de l’Institut Municipal d’Esports que cal fer valdre tot allò que poden oferir els actors del territori. Aquestes dimensions no podrien ser justificades per part d’entitats privades amb afany de lucre i sense vincle previ amb el territori.
Sostenibilitat
Els centres esportius compten amb més de 8.000 persones sòcies, però així i tot hi ha inconvenients a l’hora d’assegurar la sostenibilitat del projecte.
El primer perill és que la licitació pública no integri clàusules socials perquè el projecte social i comunitari pugui continuar. Un canvi de gestor o de tipologia de gestor dels centres esportius també pot suposar una reducció de les condicions laborals dels actuals treballadors i treballadores. El Secretariat es regeix per conveni propi el qual ofereix unes condicions molt per sobre del sector: millora del salari respecte al conveni col·lectiu d’esports; cobriment del 100% de les baixes laborals; permisos d’absència per motius personals, etc. Si el nou concurs el guanya una empresa que no està obligada a millorar les condicions laborals del sector, és probable que el poder adquisitiu i el benestar de les treballadores es vegi fortament disminuït.
D’altra banda, amb els criteris municipals vigents es fa difícil competir amb els gimnàs privats. Els preus i tarifes estan marcades per l’administració i estan per sobre de força ofertes esportives actuals. Les condicions dels serveis actuals no permeten fer una forta inversió en renovació de maquinària ni ser competitius en els preus. Això ha portat a una disminució dels abonats en els últims anys.
En el cas de l’Espanya Industrial l’entitat gestora ha d’abonar a l’Ajuntament l’11,25% dels ingressos obtinguts anualment. Existeix una compensació per inversió feta pel Secretariat d’un 90%. El cas de la Bordeta és força diferent, ja que l’equipament va ser construït pel mateix Secretariat, demanant un crèdit de 6 milions d’euros per a les obres de construcció. Hi va haver, però un problema amb el projecte inicial que va suposar la reducció de la superfície útil prevista i això ha fet que el gimnàs actualment sigui deficitari. El Secretariat va acumular un deute de més d’1,5 Milions d’euros que es va veure agreujat amb el període de pandèmia. A finals de 2021 es va arribar a un acord amb l’Ajuntament; a part d’una moratòria del crèdit, es va rescindir el contracte vigent amb data de finalització pel 2032 i es va cancel·lar el deute (pel càlcul d’actius). A canvi d’aquest acord, la concessió s’ha aturat i en l’actualitat ho estan gestionant en període de pròrroga a l’espera d’un nou concurs.