Creadoness és un projecte gestat, creat i executat per persones immigrades per a persones migrades i refugiades. Es dedica a la formació, la producció, la investigació tèxtil sostenible i la mediació cultural a través de l’art tèxtil.
Ofereixen programes gratuïts de formació i acompanyament emocional per a dones en situació de vulneració, enfocats a la recerca de feina. També imparteixen formacions pagades en tècniques de moda, obertes a tot el públic. A més, gestionen una marca de complements sostenibles fets amb teixits reciclats, confeccionats per persones formades al seu programa, els beneficis del qual recolzen aquestes activitats. En col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, investiguen un biomaterial alternatiu al cuir a partir de canya de riu, promovent la sostenibilitat tèxtil. Així mateix, realitzen projectes de mediació cultural mitjançant l’art tèxtil, treballant amb col·lectius com a dones refugiades afganeses, amb exposicions al Museu del Macba.
Creadoness cerca créixer en totes les seves àrees, equilibrant allò social amb allò econòmic per ser sostenible. El seu objectiu és assegurar la continuïtat dels programes i consolidar Creadoness com a marca, transmetent-ne la visió d’una economia solidària i diferent.
Què significa per vosaltres ser part d’un projecte d’economia migrant?
Bàsicament no sabem fer-ho de un altre manera. Sí, és un projecte gestat, creat i executat per persones migrants per a persones migrades i refugiades. I bàsicament és com el cor i la fi del projecte, ¿no? l`objectiu i l`horitzó, és com un doble joc.
Considereu que l’entitat té un posicionament antiracista? I de quina manera ho practiquen?
Sí, si és clar. Bé, primer des del tipus de lideratge que hi ha, després des del col·lectiu amb què treballem, després des de les formacions que donem i en revisió constant també.
Tenim un projecte que es diu “Bud Na Bud”, està compost per dones afganeses refugiades a Barcelona, que després de fugir de la guerra, van dur a terme un procés de creació artística col·lectiva mitjançant el brodat. A través d’aquesta tècnica, van embastar les seves històries de vida i van reivindicar el dret a l’educació per a les dones afganeses, que és el tema central de la seva obra. El brodat es converteix en la veu i en el reconeixement dels sabers artesanals de cadascuna. El grup, format per diverses generacions, ha transformat la seva experiència en una expressió artística i de reivindicació poderosa.