Quins creus que són els elements més transformadors de Coopnet i què us distingeixen?
Rita: Coopnet s’ha constituït per ser un projecte d’economia auxiliar al projecte de l’escola autogestionada Arcàdia, i inicialment la vam constituir algunes membres de l’equip educatiu. Tot va néixer de la necessitat de trobar formes de garantir l’accés a l’escola, incorporant unitats de convivència a l’equip, i va acabar de quallar en una jornada de l’Impuls Cooperatiu de Sants en que es va detectar la necessitat d’un servei de neteja al barri de Sants. Per nosaltres, l’origen del projecte ja és transformador. Actualment la cooperativa està formada per cinc sòcies, dues de les quals són unitats de convivència d’Arcàdia.
Fer: També és innovador el fet de treballem amb productes ecològics, perquè en aquell moment, quan vam començar, no n’hi havia. Va ser una aposta per nosaltres, perquè econòmicament és més car i més si tens la filosofia d’intentar que la majoria dels proveïdors siguin de proximitat. També com a factor transformador podem mencionar que trenquem amb rols i estereotips i, tot que la majoria som dones, hem intentat formar-nos en l’us maquinària que normalment són utilitzades per homes, ja sigui una polidora, una vaporetta ouna fregadora industrial.
Rita: Si, intentem invertir els rols dins el sector de la neteja. Fins fa un any érem tot dones, aleshores, els biaixos dins de l’equip es donaven més per ser dona migrada o racialitzada. Intentàvem, si anàvem a fer una visita, que fossin elles (les dones migrades) qui portessin la veu cantant. Des de fa un any tenim un noi també. Hi ha hagut tasques en el sector de la neteja i de les cures més associades als homes i tasques més associades a les dones, aleshores, aquelles que típicament són masculines, intentem que siguem les dones les que les liderem, i ells intentem que facin més les típicament feminitzades, com canguratge o cures a gent depenent.
Fer: Per últim, fem molta pedagogia. Intentem portar-lo tant internament, com cap enfora. Quan anem a nous serveis, tenim, entre cometes, un discurs preparat, perquè per nosaltres és molt important que la gent que ens contracta sàpiga que contracta un projecte que alimenta un altre. La part comercial no és un “contracta’m costi el que costi” és més “això és el que nosaltres fem, si vols formar-ne part, encantades, però sinó, trobaràs gent molt més barata”.
Si haguéssiu de definir què és per vosaltres cura digna, com ho definiríeu?
Fer: El món de la cura és un sector fet per dones, migrades i ocupades en l’economia submergida. Hem de visibilitzar aquesta realitat, hem de formar-nos i tenir sous dignes. Si volem fer aquest canvi, no ho podem fer soles. És important poder tenir mecanismes com aquest grup, que ens permeti fer la feina de manera conjunta.
I quins espais de cura interna teniu com a organització?
Rita: Quant a conciliació, per exemple, quan l’escola està tancada, una de nosaltres té un dia lliure, alliberada, i pot quedar-se amb les criatures; fem el canguratge intern en períodes no lectius.
Fer: Sí, i no s’ha de dependre d’altres unitats de convivència o de deixar de treballar per poder fer-se càrrec de la seva criatura. És un dels reptes que pensem que hem pogut solucionar molt orgànicament.
Què creieu que us aporta la xarxa “Cura Digna”?
Rita: La nostra participació ha sigut bastant intermitent. A més a més, estem en un moment molt demandant internament a la cooperativa i no arribem. Personalment, a mi m’ha aportat, primer, molta il·lusió i esperança. Veus que hi ha gent que està fent feina semblant, amb problemàtiques similars i que pots unir forces. D’altra banda, el que podem aportar, és que som de les poques que realment tenim la forma de cooperativa de treball associat on totes les treballadores som sòcies. Per nosaltres, això és bàsic, i un dels objectius és no tenir gent assalariada, on tothom qui hi treballa, participi de l’organització… Ser horitzontals és molt exigent. Però si aconseguim realment fixar una estructura així, crec que serà molt interessant poder-la replicar.
En un altre sentit, moltes d’aquestes entitats s’han creat a partir de persones que estaven fent feina en el sector de manera individual, i arran d’això han entrat en contacte amb l’Economia Social i Solidària. Nosaltres al revés, venim d’un entorn militant i social dins de l’Economia Social i Solidària i hem creat la cooperativa. Aleshores crec que en aquest sentit igual nosaltres podem aportar una visió des d’aquesta perspectiva.
I ara, l’ última pregunta: si haguéssiu d’escollir una reivindicació per traslladar a la societat civil, a l’economia sostenible i solidària i a les administracions: quina seria?
Fer: S’han de destinar ajuts directes al sector de les cures: la majoria som dones migrades que ho tenim molt difícil, bé perquè tenim criatures o perquè hem de fer un mínim d’hores obligatòries per aconseguir la renovació dels papers, per exemple.
Rita: Jo afegiria una visió de cara a la societat civil, que són les usuàries de serveis. És molt difícil assumir econòmicament un servei que sigui just per a les treballadores. Més que pensar que l’administració ajudi, s’hauria de fer un canvi per poder assumir-ho d’una forma comunitària i col·lectiva. Hem de sortir d’aquesta mirada assistencialista, i tendir a una mirada comunitària i no depenent, tan autogestionada com sigui possible. Pel que fa als serveis de neteja, és interessant, com a reflexió, entendre que com és una tasca que sempre s’ha fet de forma no remunerada per les dones de les llars, en el moment en que passa a ser remunerada, no forma part del pressupost que la gent té per les seves llars. Per això, sempre sembla car haver de pagar! Aquí també cal una reformulació global.