Quan en setembre de 2020, davant les dificultats econòmiques sobrevingudes causades per la pandèmia, la cooperativa Alencop es va veure obligada a iniciar el seu procés de tancament per falta de viabilitat econòmica, l’empresa d’inserció i gestió de residus Andròmines va engegar un procés d’intercooperació entre les dos entitats —en col·laboració amb la cooperativa Fasolà i l’Ajuntament de Barcelona— per mantenir dins del territori i del moviment de l’ESS la feina i els aprenentatges desenvolupats per Alencop. Amb aquest procés de “confluència” o de “mantenir viu l’esperit d’Alencop”, segons el defineixen des d’Andròmines, s’aconseguí mantindre al barri i al moviment l’espai de reutilització, economia circular i ESS que Alencop havia obert al Bon Pastor; s’aprofità el procés administratiu de sol·licitud de llicències ja engegat; es van incorporar a Andròmines aprenentatges i maneres de fer innovadors desenvolupats per Alencop; i es mantingueren part dels llocs de treball d’aquesta cooperativa dins del projecte (alhora que es col·laborava en la cerca de feina de la resta de sòcies).
Alencop fou una experiència pilot molt innovadora de creació d’una cooperativa amb un doble objectiu social i ambiental: d’una banda, donar resposta al problema de recollida i tractament de residus als entorns urbans i, d’una altra, garantir una feina i unes condicions de vida dignes a un col·lectiu en situació de vulnerabilitat. Era un projecte orientat a persones subsaharianes usuàries de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) i va arribar a tindre entre 15 i 30 sòcies treballadores. Treballaven la recollida a domicili d’electrodomèstics, ferralla i altres residus domèstics, el buidatge de naus i pisos, feien sensibilització per la reducció dels residus d’aparells elèctrics i electrònics i la seva reutilització i, en última instància, fomentaven l’economia circular amb la seva botiga de segona mà.
Per la seva banda, Andròmines és una entitat amb un doble vessant, associació i empresa d’inserció, que treballa per oferir oportunitats i llocs de feina a col·lectius en risc d’exclusió i col·lectius vulnerabilitzats (persones en procés de regularització, joves tutelats i extutelats, dones en situació de violència masclista i persones que surten de centres penitenciaris) a través de la recollida, gestió i preparació per a la reutilització de residus urbans i d’accions d’educació ambiental. Per fer això, gestionen des de l’economia circular deixalleries i punts verds, naus de reutilització on recondicionen mòbils i ordinadors entre moltes altres coses i botigues de segona mà (‘Una mica de tot’ a Montcada i Reixac i ‘Reparadís’ a Sant Andreu).
Tenint en compte aquestes complementarietats sectorials i territorials entre els dos projectes, quan, arran de la pandèmia, Alencop es troba amb la impossibilitat de continuar la seva tasca de recollida domiciliària, esdevé econòmicament no viable i es veu obligada a començar el procés de tancament de la cooperativa, es produeix un apropament entre les dues entitats. Així comença un procés d’intercooperació entre les dues entitats per evitar que es perdessin tota la feina, esforços, recursos, aprenentatges i processos invertits i desenvolupats per Alencop.
Com ens expliquen des d’Andròmines: “Aquest espai [la Nau de Reutilització del Bon Pastor], on s’havia fet molta feina i tenia un procés de llicència ja iniciat, i amb un esforç molt gran, amb moltes hores i molta feina invertida i molts diners, i amb unes maneres de fer valuoses, s’anava a perdre. A més, en una zona, al Bon Pastor, que és també la nostra zona d’intervenció i que coneixíem, i que volem potenciar. Des d’Andròmines, creiem fermament que cal mantenir aquests espais de reutilització, de foment de l’economia circular, d’estar presents com a Economia Social i Solidària als llocs on es fa també economia… Així que vam fer un procés per veure tot el que podíem integrar de les diferents maneres de funcionar de la cooperativa, per intentar que l’esperit d’Alencop continuï, d’alguna manera, a través d’Andròmines.”
L’objectiu, per tant, per part d’Andròmines era clar: mantenir vius per al territori i per al moviment de l’ESS la feina i els aprenentatges desenvolupats per Alencop; i així fer créixer l’economia circular i continuar treballant per la inclusió laboral de persones en risc d’irregularitat sobrevinguda. I es va fer a través d’un procés de trobada entre les dues entitats, un procés d’intercooperació des del respecte mutu que va durar mesos, amb la col·laboració de la cooperativa Fasolà i l’Ajuntament de Barcelona, per veure quines parts d’Alencop es podien salvar i preservar, i com es podia fer aquest encaix. En primer lloc, s’acordà que Andròmines incorporava a un terç de les persones sòcies d’Alencop per mantindre part dels llocs de treball de la cooperativa dins del projecte, alhora que es feia un procés conjunt amb altres empreses d’inserció per trobar feina a la resta de sòcies. A més, es va decidir que des d’aquest moment Andròmines reserva 5 llocs de treball (o un 20% dels llocs d’inserció) a persones en procés de regularització o risc d’irregularitat sobrevinguda, de manera similar al que era l’objectiu d’Alencop.
En segon lloc, s’aconseguí mantindre al barri i al moviment l’espai de 750 m² per a la gestió de residus, reutilització, economia circular i ESS que Alencop havia obert al Bon Pastor, al districte de Sant Andreu. Aquí va ser fonamental tota la feina de tramitació de llicències d’activitat i gestió de residus que Alencop havia fet durant anys, una tasca que és llarga i costosa, i fonamental per poder desenvolupar l’activitat de gestió de residus de manera plena, i que ja estava a punt d’aconseguir. Andròmines va poder heretar i recollir els fruits del procés administratiu de sol·licitud de llicències ja engegat per Alencop i evitar que es perdés tota aquesta feina.
Per últim —i aquesta és segurament la conseqüència menys visible, però una de les més valuoses en l’àmbit de la intercooperació— Andròmines va incorporar aprenentatges i maneres de fer innovadors desenvolupats per Alencop, i es va transformar i millorar internament gràcies a aquestes. Andròmines va aprendre i adoptar el procés de recollida capilar (recollida a domicili d’electrodomèstics, etc.) desenvolupat per Alencop. Des d’Andròmines remarquen la importància d’aquest aprenentatge: “Alencop tenia aquesta recollida molt personalitzada, molt adaptada al client, i estaven molt ben posicionats a la ciutat de Barcelona. De fet, encara ens truquen preguntant pels serveis d’Alencop. S’havia fet una bona feina de comunicació i de donar a conèixer la cooperativa, i feien un bon servei, amable, eficient. Tot això es va treballar molt perquè es quedés en Andròmines.” Aquest aprenentatge també incloïa tot el procés de gestió interna, des que entrava una trucada fins que es donava una resposta al client: “Això, nosaltres, com a Andròmines, ho fèiem d’una altra manera i ho vam modificar. Ens va agradar, vam veure que es podia fer d’una manera més personalitzada. Ho hem anat adaptant, però seguim treballant amb els mateixos protocols de recollida capilar, a domicili, tal com ho feia Alencop”.
Un altre aprenentatge transformador que destaca Andròmines naix del mateix procés de confluència entre les dues entitats. Van aprendre que en la gestió d’equips és positiu fer una feina d’integració i barreja en els equips de treball, i ara ho segueixen fent així de manera conscient i voluntària:·”Considerem que és bo per a les dinàmiques de treball i per aprendre altres maneres de fer, altres competències, altres llocs de feina… i perquè les treballadores es facin seu el projecte”.
Avui, quan el visitant arriba a la nau d’Andròmines al Bon Pastor, el primer cartell que veu a l’entrada li recorda: “Alencop es suma a Andròmines: sumem en economia circular”. Al web d’Alencop, que es preserva per mantindre la visibilitat d’aquesta cooperativa ja tancada, es resumeix amb les següents paraules: “L’esperit d’Alencop es manté viu a Andròmines”.”