Governança
Amb previ acord amb la propietat, una primera formació del col·lectiu que gestiona l’espai va començar a fer ús del recinte. La relació entre la propietat i el col·lectiu va ser materialitzada a través d’un contracte de comodat entre la immobiliària La Llave de Oro i Xavier Basiana, activista veïnal i artista que va liderar el projecte. Aquest contracte permet l’ús de l’espai i comporta pagar l’IBI i els consums d’aigua i electricitat. Afectat pel pla urbanístic Sant Andreu-Sagrera aprovat el 2004, el recinte fabril havia de ser enderrocat per construir espais verds i nous equipaments, però aquest nou ús ha anat forçant una reformulació d’aquest destí previst.
El grup de cinc persones que durant el primer període (2015-2017) va dedicar més temps, es va anar constituint com el nucli responsable de la gestió i planificació de la Bostik. Per a garantir d’una major formalitat i eficàcia al dia a dia del projecte, el 2017 es constitueix una associació que dona forma jurídica col·lectiva a les persones que el tirant endavant.
La Bostik s’ha anat obrint a nous entitats i col·lectius que s’han establert en els espais de coworking. Actualment, hi ha projectes i entitats com, entre d’altres, la cooperativa Trèvol (serveis de missatgeria i de neteja), la cooperativa Azimut 360 (especialitzada en energia solar), el globus vermell (Col·lectiu d’arquitectes), Prollema (inclusió jovent migrat), Fronteres invisibles (educació i migració) o LinuxBCN (assessorament tecnològic).
Aquestes incorporacions i el conjunt d’usos que es fan de l’espai, han motivat una reformulació de la manera d’operar, planificar i prendre decisions. L’objectiu a mig termini és produir un espai assembleari, una gestora constituïda per les entitats residents i un membre de cada comissió (amb un 50% dels vots) i també introduir en aquests espais de governança a entitats polítiques que fan ús de la Bostik, com el sindicat de l’habitatge o l’assemblea feminista. També hi ha converses amb Coòpolis per avaluar la possibilitat de constituir-se com a cooperativa de segon grau.
Relació amb entitats públiques
El juliol del 2015, pocs mesos després de l’inici del primer govern de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona, el recinte va ser precintat. Però 24 hores més tard, el col·lectiu entra de nou al recinte. Després d’aquests i altres moments de tensió, una reunió amb la regidoria del districte pacifica la situació. L’acord inicial és que la Bòstik tingui activitat diürna (fins a les 23 h) i que s’ha d’anar adaptant a poc a poc a totes les regulacions necessàries.
Durant els darrers anys, l’equip gestor de la Bostik ha treballat per adaptar-se a totes les normatives, incloent-hi infraestructures d’accessibilitat i sanitàries, protocols de seguretat, sortides d’emergència, etc. Ara per ara, una de les naus està completament equipada i la resta està en procés.
La voluntat política de l’Ajuntament sembla que apunta a la conservació del projecte. Per poder mantenir el projecte de la Bostik, el juny de 2022 es posa en marxa un procés participatiu. La voluntat del govern municipal en aquest procés és valorar junt amb el veïnat la possibilitat de mantenir la Bostik com a equipament. El procés participatiu sembla que pot servir per a justificar i validar la seva conservació, tot i que encara queden incògnites per resoldre tan importants com les negociacions amb la propietat o si es conservarà tot el recinte o només l’edifici, limitant així la vida social que es produeix al seu entorn.
Sostenibilitat
Tot el treball necessari per a adaptar el recinte als usos actuals ha estat completament voluntari. Durant el període inicial de posada en marxa i rehabilitació del recinte es poden comptabilitzar, de manera aproximada, més de 8000 hores de treball voluntari.
L’oferta de serveis com espai de plató han tingut cada vegada més pes en la sostenibilitat de l’espai. Durant els primers cinc anys, passat el primer període, els ingressos per rodatges han estat d’uns 450.000 €. Un percentatge important dels recursos que han permès sostenir sous i la rehabilitació i millora dels espais provenen d’aquest tipus d’ingressos. Actualment, hi ha entre 7 i 8 persones treballant a la Bostik que en gran part sostenen els seus ingressos amb els recursos propis que genera l’espai a través del lloguer per a esdeveniments culturals, fires, rodatges, etc.
Comparat amb la titànica activitat comunitària que hi ha darrere del projecte, la Bostik no ha rebut gaire suport públic, especialment durant els primers anys. En total i tenint en compte l’històric del projecte, un escàs 5% dels seus ingressos provenen de subvencions públiques.