Després de 24 anys de treball, quins creieu que són els elements més transformadors d’Anem per Feina?
Pedro: Nosaltres partim de la base que existeix el Règim Especial de la Seguretat Social i que hi ha una realitat jurídica que podem aprofitar. Això vol dir que hi ha unes lleis que s’han de complir i que garanteixen millors condicions per a les treballadores de la llar. És evident que hi ha una precarietat del treball de la llar, però el que busquem primer és que es compleixi la llei que ja existeix, encara que sigui dolenta, perquè si es compleix ja aconseguiríem una dignificació i una millora de les condicions laborals de moltes cuidadores. Hi ha moltes dones treballant en aquest sector sense contracte i si es complís la llei, tindrien un contracte escrit, o per exemple aquelles que no estan cotitzant entrarien a cotitzar. O si estàs treballant en situació irregular i portes tres anys, doncs la família hauria de fer-te la regularització i complir la llei, ja que cap família hauria de tenir treballadores sense papers. Per a nosaltres són transformadors aquests microcanvis, i apuntem a la necessitat que es compleixi la llei, que com a mínim es compleixi el que hi ha.
Belén: Per a això tenim dues eines que són essencials: d’una banda, informar, ja que és molt freqüent que les famílies i les treballadores, encara que cada vegada menys, no tinguin informació i no facin bé les coses per aquest motiu. Donar informació per fomentar la contractació, explicar com es fan, com és el procés, si és fàcil, si és difícil, trencar amb les falses creences. I l’altra eina és ajudar a fer els tràmits concrets que facilitin que aquest contracte es faci de manera eficaç. A nosaltres ens sembla que amb cada contracte, amb cada liquidació, estem transformant el sector.
Que la queixa no es quedi en el lament, sinó que es faci el que s’ha de fer. A poc a poc això es va traduint en millores per a les famílies i per a les persones que treballen.
Llavors, això és per a vosaltres “cura digna”? És a dir, que es compleixi la llei i que es facin les coses com correspon, a nivell jurídic.
Pedro: Sí, i creiem en la inserció laboral justa. És a dir, que es pagui el que toca, que es respectin els descansos. En el cas de les persones que treballen d’internes, és una mica més difícil que es paguin bé, ja que al ser internes s’hauria de contractar una jornada de 40 hores, més 20 hores; i és difícil que les famílies assumeixin aquest cost. Sempre els hi diem a les famílies i els expliquem quin és un sou digne per a una treballadora interna, però com que moltes famílies no s’ho poden permetre, els fan un contracte laboral de 40 hores.
Belén: Molta gent es pregunta: «com pagaré jo 1.700 euros per una interna, si la meva veïna està pagant 850?». Perquè, nosaltres els diem que el que toca per a una interna és un contracte de 40 hores, és a dir de jornada completa, i a més d’això se li han de pagar altres 20 hores. Això és el que és digne. I si es complís la llei -que sabem que té coses molt dolentes-, si es complís si més no això, es dignificarien molt els salaris i les condicions, ja que es traduiria en millors salaris, en baixes mèdiques, en maternitats, en jubilacions.
Clar, és intentar complir amb els mínims. I sobre la xarxa “Cura Digna”, per quines motivacions entreu a aquesta espai? Què aporteu vosaltres a la xarxa i que aporta la xarxa a Anem per Feina?
Pedro: Bé, entrem per vells, no per llestos. (Riures)
Belén: Clar, és que la gent que es posa a fer iniciatives de cooperatives i tal es troba amb temes que passen en el mercat de les cures i de les famílies, i són temes que nosaltres coneixem fa molt. Per a nosaltres és un espai per compartir interessant. Parlàvem fins ara de com a mínim que es compleixi la llei, i en aquest grup podem donar suport a iniciatives que transformen el sector que nosaltres coneixem i que sabem que és precari. També ens serveix per a cooperar, elles ens passen ofertes i nosaltres els passem ofertes per a generar aquesta desitjada transformació del mercat.
Pedro: Malgrat les diferències que hi ha dins de la xarxa, és un espai que serveix per a generar una intervenció que sensibilitzi i que sigui una alternativa per a garantir una provisió de cures digna.
I si poguéssiu triar les vostres principals reivindicacions i demandes, cap a l’administració pública, cap a la societat civil i cap a altres organitzacions del sector, quines serien?
Belén: Una cosa molt important és visibilitzar el sector. Visibilitzar-ho, que deixi de ser una ombra, fer que la gent prengui consciència dels seus rols d’ocupadora i treballadora. Després, aconseguir que es compleixi la llei, i que es pugui regularitzar a més persones amb els seus contractes. Per exemple, això del dret a l’atur que és la principal reivindicació de les treballadores, en això estem completament d’acord, es podria aconseguir si es compleixen les lleis que ja existeixen. Europa ja ha dit que és il·legal que les treballadores no tinguin dret a l’atur, perquè és una discriminació que no està justificada. Això va contra totes les normatives europees, i el govern hi està obligat. I a nivell social, cal un un canvi a nivell ideològic: des que cadascun es netegi la seva casa, o que s’entengui que no podem contractar un servei, si no podem pagar-lo dignament. En cap altre sector la gent els diu als i les professionals “et pago el que puc”, sinó que els paguen el que correspon, el que toca.
En canvi, en aquest sector moltes vegades es paga el que es pot, i això genera salaris molt baixos. Hi ha escales de reivindicació molt diverses i nosaltres estem sobretot en la part prèvia de visibilitzar, situar a les persones en els seus rols i que es compleixi la llei en la mesura que sigui possible.
I cap a altres organitzacions del sector?
Pedro: Els demanaríem que segueixin fent-se visibilibles. Està molt bé tota la part de denúncia que fan i nosaltres ho reconeixem, però potser haurien de visibilitzar la part de la intermediació justa, i reconèixer que hi ha parts que estan fent un esforç, hi ha famílies que estan fent esforços per fer les coses bé i necessitem això, que ajudessin a visibilitzar aquesta part, perquè la intermediació laboral té molt mala fama.
Belén: Jo crec que els missatges negatius, generen negativitat. Llavors, cal fer missatges positius, cal dir-li a la gent que sí que hi ha persones que ho fan bé. I finalment agregar que la transformació del sector ha de venir amb una implicació de polítiques públiques i amb una aportació econòmica estatal per a les cures. El que avui s’està destinant a cures no es correspon amb les necessitats i la realitat. El treball reproductiu l’han fet les dones i gratis, i cal posar-lo en valor, traduir-ho en diners i posar aquests diners sobre la taula. Hi ha coses que són responsabilitats compartides de la societat i els organismes públics i no es pot deixar aquest tema únicament en mans del sector privat i de les famílies.