Quin diríeu que és el potencial transformador del vostre projecte?
El potencial transformador són les pròpies dones, elles són les que tenen ganes de tirar endavant. Elles fan que sigui possible Unió. Gairebé totes les dones d’Unió han migrat, són dones que en arribar es troben amb una altra realitat i en Unió troben un espai de suport d’amor.
En Unió recordem les habilitats que tenim, que connectin amb el que ja fan a les seves cases. És una manera de dir això que sé fer, perquè no ho faré sola aquí, perquè si no, és salt al buit i campi qui pugui, llavors així ens sostinguem. Ens recolzem per a tirar endavant.
De quina manera es té en compte la perspectiva de gènere al projecte?
Cadascuna de nosaltres és un exemple de com ens adaptem a les situacions diferents de les dones. Són coses que semblen petites i insignificants, però que fan la diferència, això és el treball que realitzem en xarxa: si una no pot anar al mercat ambulant, per exemple, ja pot una altra, si una ha d’anar a buscar al net, ens anem adaptant els horaris a les circumstàncies també a la seva psicologia, a tots els seus problemes personals, absolutament tot, de salut, etc. hi ha moltes coses a tenir en compte. L’important és que sigui des de l’afecte i del respecte cap a les altres i d’aquest desig d’ajudar, mai dir no, no es pot, sinó intentar buscar solucions.
Com es reflecteix la interculturalitat i l’antiracisme al vostre treball quotidià?
En Unió, no fem distinció, ens obrim a totes les persones que vulguin ser part de la unió. Intercanviem, per exemple, els menjars peruans, africans, etc. Som molt diverses i la interculturalitat és molt important per a nosaltres. Estem molt barrejades, hi ha marroquines, espanyoles, peruanes. L’única cosa és que no hem arribat encara les companyes xineses, sí que venen a la botiga i les atenem bé.
Moltes de nosaltres som migrants i totes per una raó o una altra hem patit el racisme. Estem en el barri de Badalona on hi ha molta gent migrant, però també autòctones, en Unió nosaltres no és que combatem el racisme, dit així, sinó que ho fem d’una altra manera. Nosaltres incloem altres conductes i ho fem perquè s’adonin.
Internament, a vegades hi ha petits xocs dels diferents trets culturals, però els solucionem immediatament, des del respecte sempre aconsellant dient doncs que no són bones actituds, per exemple, dir que és una gitana, quan no ho és, o no sé què d’una colombiana, això no. Simplement som usuàries d’Unió, som part d’unió, i som com una família i ja està, no hi ha res més.