El dia 24 la jornada va començar amb el llistó molt alt, a primera hora del matí, amb una taula rodona sobre aliances plurals per una política de transició. En aquest espai es va produir un intercanvi molt interessant d’idees entre Geneviève Huot, de Karl Polanyi Institute of Political Economy, Chantier de l’Economie Sociale, Juan Lenzo, de la Unión Comunera de Venezuela i Kali Akuno de Cooperation Jackson.
En aquest espai vam poder conèixer amb més profunditat les diferents realitats de cadascun dels ponents i els seus entorns, però que compartien una sèrie de valors estructurals: la voluntat d’exercir el poder popular per liderar els canvis i la direcció cap a on caminar com a societat, la necessitat d’articular aquest poder de forma que pugui transcendir el que és local sense perdre l’essència i el contacte amb la realitat territorial, i també les diferents possibilitats d’encabir-ho dins de la institucionalitat.
En aquest sentit, Geneviève Huot va compartir l’exemple del Quebec sobre com són les relacions entre els actors de l’Economia Social i l’Estat, “una dansa delicada entre el pragmatisme i el radicalisme” va dir. Al Quebec existeix un reconeixement polític i legal de l’ESS amb una definició oficial del que és i el que no és.
Lenzo, per la seva part i aprofundint en la realitat veneçolana, va explicar que quan al seu país es parla de política, no es fa referència al partidisme sinó a la preocupació pels recursos i la gestió del que és públic. “El poble de Veneçuela té vocació de poder per transformar” assenyalava. A Veneçuela el cooperativisme ha experimentat els darrers anys un creixement exponencial i desconegut fins al moment i actualment el moviment brega amb les iniciatives capitalistes per no ser engolides pel sistema.
Per la seva banda, Kali Akuno, representant de Cooperation Jackson va apel·lar a l’inconformisme de la població i també a la capacitat de resiliència que tenim com a societat, recordant els episodis viscuts durant la pandèmia de 2020, en la que recorda, es va aturar el món, però les societats, no van col·lapsar. Aquesta resiliència es va basar en valors purament socials i solidaris: el suport mutu, el respecte pels recursos, l’apoderament popular i l’autogestió.
“Durant el 2020 es van reduir les emissions de CO2. Hi va haver una voluntat política per aturar la pandèmia. A Amèrica del Nord en 3 o 4 mesos vam recuperar la fauna salvatge, i en ciutats com San Fracisco de sobte entraven cérvols al mig de la ciutat” recordava.
Per Akuno és molt important empoderar la gent perquè continuï pressionant i implicant-se en els canvis del seu entorn tot sent estratègics per no perdre la visió de l’horitzó.
Huot també va fer incís en aquesta idea afirmant que: “és important que en la transició socioecològica totes les persones s’impliquin a pensar solucions. És essencial que decidim plegades quins sacrificis volem fer per canviar el nostre model de producció, la forma com consumim, la forma com convivim o la forma com compartim el poder.”