Relat comú, normativa i avaluació de resultats són alguns dels reptes de futur identificats pels participants en les trobades

 

Les jornades reuneixen a Barcelona iniciatives i projectes d’arreu del món per trobar estratègies comunes per avançar cap a escenaris econòmics més justos i sostenibles

Centenars de persones es van donar cita la passada setmana al Bloc4BCN per debatre i compartir idees i propostes per encarar el futur amb esperança i projectades a desenvolupar un món millor, més vivible i sostenible per totes les persones i el planeta.

Sota aquestes premisses, durant dos dies es van produir diverses taules rodones i grups de treball encapçalades per expertes vingudes de tot el món. Les Jornades Internacionals d’Economia Plural han sigut una primera oportunitat per assentar les bases de la nova època i la nova economia.

Les jornades van començar dijous 23 amb una obertura institucional en la qual van participar Guillem Llorens, en representació de l’Associació Bloc 4, que gestiona el nou equipament Bloc4BCN, i David Bonvehí, el nou director general d’Economia Social i Solidària i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya. 

Fets els parlaments més institucionals, la Berta Riera i l’Ivan Miró, ambdues membres de l’Observatori de Coòpolis, van ser les encarregades de donar principi als debats amb la presentació sobre què és, o a què anomenen economia plural.

La primera jornada va cloure amb la taula rodona “Potències i dilemes de les col·laboracions público – comunitàries” en la que van intervenir en Mauro Castro, també de l’Observatori de Coòpolis, en Keir Milburn de Abundance, una iniciativa de Regne Unit i la Sara Mckinley de Democracy Collaborative – d’EUA.

Castro es va felicitar de comptar en aquesta primera taula de debat amb dos ponents de dues iniciatives que considera estratègiques, ja que “en Keir i la Sara reflecteixen els think – thanks. No treballen d’acord amb un model sinó que entren sector a sector, territori a territori tot treballant amb la mateixa comunitat. És aleshores quan creen la metodologia i estructura. És la seva manera de fer política” assenyalava.

Tots dos van exposar la realitat dels seus respectius països i entorns, que coincideixen, com en molts altres punts del planeta, en l’única realitat de la concertació público-privada que es fa a l’esquena dels interessos públics i comunitaris, segons paraules de Milburn.

Mckinley assenyalava en el seu torn que és molt important que l’economia retorni a les cases i a la comunitat. El seu missatge és esperançador, ja que assegurava que “estem a punt de col·lapsar i sé que la imatge no és gaire bona, però les bones notícies és que sí que hi ha solucions, i de fet, coneixem respostes. Només cal que passem dels marges.”

Castro, va cloure el torn d’intervencions repassant alguns dels moviments de gestió comunitària que ja funcionen i són exitosos a la ciutat de Barcelona. A més dels moviments també va parlar d’iniciatives concretes més micro, com horts urbans, escoles d’adults, hubs de mobilitat, cooperatives d’habitatge o pols de transició ecosocial per la gestió de l’energia. 

Però Castro, més enllà d’assenyalar les conquestes, va voler deixar sobre la taula alguns dels reptes que considera prioritaris. Aquests giren al voltant de la normativa, el seu acompanyament i la seva aplicabilitat, al camp d’actuació i de com l’ampliem, i finalment, en les mètriques, que han de servir per validar i diferenciar allò que és social i comunitari, d’allò que només ho vol fer veure.

El dia 24 la jornada va començar amb el llistó molt alt, a primera hora del matí, amb una taula rodona sobre aliances plurals per una política de transició. En aquest espai es va produir un intercanvi molt interessant d’idees entre Geneviève Huot, de Karl Polanyi Institute of Political Economy, Chantier de l’Economie Sociale, Juan Lenzo, de la Unión Comunera de Venezuela i Kali Akuno de Cooperation Jackson.

En aquest espai vam poder conèixer amb més profunditat les diferents realitats de cadascun dels ponents i els seus entorns, però que compartien una sèrie de valors estructurals: la voluntat d’exercir el poder popular per liderar els canvis i la direcció cap a on caminar com a societat, la necessitat d’articular aquest poder de forma que pugui transcendir el que és local sense perdre l’essència i el contacte amb la realitat territorial, i també les diferents possibilitats d’encabir-ho dins de la institucionalitat.

En aquest sentit, Geneviève Huot va compartir l’exemple del Quebec sobre com són les relacions entre els actors de l’Economia Social i l’Estat, “una dansa delicada entre el pragmatisme i el radicalisme” va dir. Al Quebec existeix un reconeixement polític i legal de l’ESS amb una definició oficial del que és i el que no és.

Lenzo, per la seva part i aprofundint en la realitat veneçolana, va explicar que quan al seu país es parla de política, no es fa referència al partidisme sinó a la preocupació pels recursos i la gestió del que és públic. “El poble de Veneçuela té vocació de poder per transformar” assenyalava. A Veneçuela el cooperativisme ha experimentat els darrers anys un creixement exponencial i desconegut fins al moment i actualment el moviment brega amb les iniciatives capitalistes per no ser engolides pel sistema. 

Per la seva banda, Kali Akuno, representant de Cooperation Jackson va apel·lar a l’inconformisme de la població i també a la capacitat de resiliència que tenim com a societat, recordant els episodis viscuts durant la pandèmia de 2020, en la que recorda, es va aturar el món, però les societats, no van col·lapsar. Aquesta resiliència es va basar en valors purament socials i solidaris: el suport mutu, el respecte pels recursos, l’apoderament popular i l’autogestió. 

“Durant el 2020 es van reduir les emissions de CO2. Hi va haver una voluntat política per aturar la pandèmia. A Amèrica del Nord en 3 o 4 mesos vam recuperar la fauna salvatge, i en ciutats com San Fracisco de sobte entraven cérvols al mig de la ciutat” recordava.

Per Akuno és molt important empoderar la gent perquè continuï pressionant i implicant-se en els canvis del seu entorn tot sent estratègics per no perdre la visió de l’horitzó. 

Huot també va fer incís en aquesta idea afirmant que: “és important que en la transició socioecològica totes les persones s’impliquin a pensar solucions. És essencial que decidim plegades quins sacrificis volem fer per canviar el nostre model de producció, la forma com consumim, la forma com convivim o la forma com compartim el poder. “

El matí va continuar amb intensitat quan va ser el torn per parlar sobre formes de mesurar el valor de l’economia plural. En aquesta ocasió encapçalava la taula de debat Laia Forné, d’Idra,  Mariona Soler de la XES i la XEC, Andoni Egia de l’Hernani Burujabe i l’Àlvaro Porro, de Barcelona Activa.

La jornada la va obrir la Laia Forné, de l’Observatori de Coòpolis, assenyalant alguns dels principals reptes que havien identificat aquests darrers anys. El primer està vinculat a la necessitat del moviment social de construir un relat propi amb el qual se senti identificat, que valori les accions i els avenços. Tot això està molt lligat a un marc conceptual. 

En segon lloc, i donant continuïtat a la lògica d’aquest primer marc conceptual, assenyala Forné que cal desenvolupar diagnosis pròpies i mètriques que identifiquin els reptes compartits. Finalment, va fer referència a la necessitat d’establir de forma clara els rols entre Estat, comunitat i cooperativisme, de forma que les relacions siguin constructives i no existeixi el sentiment d’apropiació o d’invisibilització dels actors. 

Precisament, sota aquesta premissa, explica la Mariona Soler que neix el Balanç comunitari: una eina pròpia de les entitats i els espais socials per “avaluar i visibilitzar l’impacte comunitari. Era una cosa que sabíem que fèiem, però ens faltaven dades per poder-ho explicar cap en fora i confrontar-lo cap a dins”. 

Andoni Egia va presentar la iniciativa que fa tres anys que s’implementa a Hernani, localitat guipuzkoana de 20.000 habitants, on les polítiques públiques s’han començat a fer amb una mirada público-comunitària. Egia assenyalava, més enllà dels reptes pràctics, la necessitat que l’administració aprengui a valorar “tot el que és qualitatiu, més enllà de les mètriques quantitatives.”

Àlvaro Porro, que actualment és director d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa, però que va encapçalar el primer comissionat d’ESS de la ciutat de Barcelona, va voler fer referència en els avenços dels darrers anys en matèria de contractació publica a la capital catalana. Sota la seva experiència, un dels reptes més significatius és com s’implementen les clàusules, per veure quines tenen un impacte real.

Després d’un espai de socialització distés i el dinar es va donar lloc al darrer dels espais propositius en diferents taules sectorials dividides entre Alimentació, Energia, Habitatge i Béns Comuns. 

Aquests espais es van organitzar de forma grupal, per compartir de forma més específica i sectorial, debats i estratègies entre les participants. Dedicarem un espai comunicatiu a cadascun d’aquests espais per recollir amb fidelitat el relat originat.

Les jornades van cloure amb unes reflexions finals a càrrec de l’Observatori de Coòpolis.  

És essencial tancar aquestes jornades reflexionant sobre la situació crítica que vivim, marcada per un règim de guerra que es manifesta de manera evident davant nostre. En aquest context de violència i desigualtat, la proposta d’aliances entre el sector públic, les cooperatives i les comunitats esdevé més urgent que mai. Aquesta sinergia ha de servir per redistribuir el poder i la capacitat de canvi, situant la classe treballadora al centre de la batalla.

Construir un contrapoder no és només un desig, sinó una necessitat estratègica per aconseguir un model econòmic que estigui al servei de les necessitats de la societat i no dels interessos privats. Per tal d’aconseguir-ho, és fonamental accedir a les polítiques públiques de manera conflictuant, desafiant les estructures de poder existents i promovent una veritable participació ciutadana.

Des de l’Observatori de Coòpolis, defensem fermament que una planificació econòmica efectiva és possible, especialment en sectors claus com l’energia i l’habitatge. A través de la creació d’infraestructures adequades, el foment del contrapoder cooperatiu i el desenvolupament de normes legislatives que recolzin aquestes iniciatives, podem desencadenar un canvi significatiu.

La nostra premissa, “Omnia sunt communia”, ens recorda que el que és comú ha de ser accessible i gestionat per totes les persones, i per a totes.

Continuem treballant per una economia que no només sigui plural, sinó que estigui fonamentada en la justícia social, la democràcia i el benestar col·lectiu. El camí serà difícil i probablement no exempt de conflictes, però és necessari i just. Hem de persistir; el nostre futur depèn de les accions que prenem avui.