OPENDATA? Ús i creació de dades obertes a l’ESS

El concepte procomú, històricament aplicat als recursos naturals, té una connotació molt important per l’economia moderna post-industrial, encapsulant els procomuns digitals o la producció comunitària d’informació digital, sobretot a la xarxa. A part dels exemples com Viquipèdia, l’exemple més directe d’un procomú digital són les dades obertes. Publicades de manera consistent i desplegades per a l’ús de la comunitat pertinent, les dades obertes tenen la capacitat d’impulsar innovació, transparència i governança. Com a definició explícita, les dades obertes són dades que poden ser utilitzades, re-utilitzades i redistribuïdes lliurement per tothom, com a molt estan subjectes als requeriments d’atribució i de compartir igual.

 

Les dades obertes tenen diversos aspectes, però en general són definides per aquests elements:
– Les dades obertes garanteixen una major transparència sobre el funcionament de l’administració pública.
– Proporcionen més eficiència tant dins de l’administració pública com dins de les  organitzacions no governamentals i les empreses.
– Alhora impulsen el desenvolupament de productes i serveis, nous i innovadors.

 

La manera de publicar dades d’una manera consistent pertany, generalment, a la metodologia de data commons, un concepte aplicat en molts àmbits diferents, com administració pública (Generalitat, Ajuntament de Barcelona), sector sanitari (National Institutes of Health Data Commons) i recerca (Open Science Data Cloud). Veiem que és un moment clau per Catalunya, i específicament per Barcelona, perquè no només l’Ajuntament de Barcelona està compromès en una estratègia de dades obertes dins del seu Pla Barcelona Ciutat Digital, sinó també múltiples projectes internacionals de dades obertes estan en marxa, com DECODE per la mateixa ciutat.

 

Actualment hi ha empreses i entitats del tercer sector que aprofiten aquestes dades publicades per l’administració publica, i milloren els seus serveis. Per exemple les dades sobre el medi ambient poden ajudar entitats del sector agrícola amb la planificació, la informació sobre els carrers i la congestió beneficien les entitats de mobilitat, i les dades demogràfiques ajuden les entitats que fan recerca i treballen en serveis socials.

Les entitats no només utilitzen les dades sinó que moltes vegades també les produeixen.

OpenStreetMaps, una alternativa oberta i lliure a GoogleMaps, té una comunitat molt activa a Catalunya i les dades que OpenStreetMaps genera moltes vegades són clau per les intervencions humanitàries als desastres naturals.

MusicBrainz, un altre exemple que parcialment va ser desenvolupat a Barcelona, és la base de dades obertes de continguts musicals que consisteix en informació sobre artistes, les seves obres gravades i les relacions entre ells. A part de ser un projecte obert i creat per la comunitat, hi ha empreses que tenen serveis que depenen de la informació que proporciona aquest projecte.

Com les entitats de l’Economia Social i Solidaria (l’ESS), ens trobem dins del mateix mercat competitiu que aquestes empreses. Per tant,  no només és necessari aprofitar dades obertes com un procomú digital, sinó que també hem d’aportar els nostres conjunts de dades per enfortir el nostre sector, complint els valors de l’ESS.

Considerant el fet que un dels punts dèbils de l’ESS a Catalunya és el coneixement de «l’ús de llicències no privatives i de programari lliure» segons  l’Informe de Mercat Social 2018, volem assolir aquesta mancança en part amb un projecte de dinamització de dades obertes, DADESS (Dades de l’ESS). Dins d’aquest projecte volem construir un espai on podem reflexionar sobre les necessitats de l’ESS i intentar trobar solucions mitjançant les dades obertes. Per llançar aquest procés, abans de tot,  volem oferir a les entitats el coneixement necessari a través de tallers sobre les dades obertes.

 

Objectius

Aquests tallers estan destinats a les entitats de l’ESS i també a les persones que tenen interès amb el sector de l’ESS. Els objectius de les sessions són:
– Introduir conceptes bàsics sobre les dades obertes i les llicències no privatives
– Explicar on es poden trobar les dades pertinents a la ciutat i a l’ESS
– Donar exemples de casos d’èxit sobre l’ús de dades obertes
– Fer una reflexió conjunta sobre les dades que utilitzem i generem per les nostres activitats
– Introduir les eines per processar dades i conèixer com funcionen en un cas pràctic

 

Metodologia

Aquest paquet de treball consisteix en dues sessions de dues hores cada una. Cada sessió té una part informativa i una altra pràctica, col·laborativa. Cada sessió començarà amb una presentació informativa, introduint els conceptes, i després els participants aplicaran aquests nous conceptes a un exercici amb treball col·lectiu. Per la primera sessió, el treball consistirà en la cocreació d’un cas d’ús junts, i després la cerca de les dades. La part pràctica de la segona sessió tindrà una tindrà un exercici concret per netejar, manipular i visualitzar un conjunt de dades exemplars, utilitzant eines bàsiques de dades.

 

Contingut
El contingut més detallat de les sessions és com a continuació:

4 de juliol de 2019 – Primera sessió

La importància i l’ús de les dades obertes amb casos d’exemples concrets.
On es poden trobar dades obertes i quins són els formats, i el programari per manipular-les?
Les plataformes de dades obertes i una introducció al projecte DADESS (Dades de l’ESS).
Cocreació d’un cas d’ús exemplar i buscar dades pertinents.

11 de juliol de 2019 – Segona sessió

Com es poden utilitzar dades obertes com a entitats de l’ESS, i quines dades tenim?
Com podem manipular i processar les dades, utilitzant programari obert i lliure?
Casos de participació a l’ecosistema de dades obertes, la promoció de DADESS i reflexió sobre les possibles aportacions dels participants.
Cas pràctic de netejar, manipular i visualitzar dades.

El curs tindrà una durada total de 4 hores distribuïdes en dos dies.

 

L’equip

Aquesta formació ha estat ideada i concebuda per l’equip de CollectivaT, cooperativa dedicada a donar serveis de coneixement lingüístic, territorial i tecnològic.
Els responsables de la formació seran:

Baybars Külebi:
Investigador, desenvolupador i cofundador de Col·lectivaT. Té un doctorat en astrofísica de la Universitat de Heidelberg, i anys d’experiència com a consultor de dades. S’ha especialitzat a la mineria de dades i al desenvolupament de productes relacionats.

Alp Öktem:
Investigador i professor en la Universitat Pompeu Fabra, cofundador de Col·lectivaT. Té un doctorat en lingüística computacional de l’UPF i s’ha especialitzat al processament de llenguatge natural i a l’aprenentatge profund (deep learning).

Propers esdeveniments