Més de 350 persones es van aplegar dissabte 12 de març durant tot el dia, per assentar les bases d’un nou moviment social i de pressió política que reivindica el dret a la cura i la necessitat d’establir un Pla Nacional de Cura

Un dret que, segons les impulsores del Fòrum, s’ha de reconèixer com a tal, de la mateixa manera que es va fer amb la sanitat o amb l’educació, per garantir polítiques públiques que assegurin que totes les persones poden accedir de forma digna a la cobertura d’aquesta necessitat en qualsevol moment de la seva vida.

Un dels objectius del Fòrum és deslligar de l’imaginari col·lectiu la idea que les cures només estan vinculades a situacions de dependència extrema, com la senectut o la de les persones amb diversitats funcionals complexes. “Som una societat edatista i capacistista que relega les persones no productives a una esfera que les invisibilitza” explicava Sílvia Bofill, investigadora de la Universitat de Barcelona i del Grup d’Estudis de Reciprocitat (GER), una de les impulsores del Fòrum.

La jornada va comptar amb la ponència inaugural per part de Mari Luz Esteban, Professora d’antropologia Social a la Universitat del País Basc (UPV-EHU). “Cal reivindicar la geometria de les cures: la inclinació com a model de subjecte en enfront de la verticalitat de la individualitat. La persona que cuida s’inclina per donar suport, per acompanyar, connecta amb la fragilitat i la vulnerabilitat” explicava.

Al llarg de la jornada es van realitzar fins a 12 tallers que han reflexionat i debatut sobre diferents eixos vinculats a la cura: com les infraestructures de cura, els drets laborals i els models de negoci, les cures en diversos moments de la vida, etc. També es va celebrar una assemblea per articular la xarxa d’entitats, organitzacions i persones que conformaran aquest nou moviment de pressió política i dissenyar les properes passes per assolir els objectius del moviment.

Manifest i crida a l’acció

Com a cloenda, es va llegir el manifest de la jornada de forma coral i amb la participació de moltes de les persones que han participat dels tallers al llarg del dia. Aquest manifest recull una diagnosi del moment en el qual ens trobem, un decàleg amb els punts de consens mínims que hauria de recollir qualsevol política de cures, i una crida a les persones legisladores a actuar en conseqüència amb la necessitat del moment. “Si no demanem un pla Nacional de Cura, passades les amargues vicissituds del sector durant la pandèmia, quan ho farem?” insistia Dolors Comes d’Argemí, de la Universitat Rovira i Virgili i Grup de recerca Care Model.

Les impulsores, persones vinculades al món acadèmic, la investigació, professionals de l’àmbit de la cura, i a l’activisme, han aplaudit la gran participació i implicació per part de les persones inscrites. Al llarg de la jornada s’han confrontat postures de diversos interessos i s’ha promogut la cera de consensos. “La cura és una situació que ens afecta a totes, és complexe i és divers i cal poder tenir espais com aquests per trobar-nos i compartir una mirada polièdrica” explicava Airí Dordas de The Care Lab.

Totes les persones som susceptibles de necessitar rebre o donar cura en qualsevol moment de la vida, i aquesta necessitat ha d’estar coberta de forma digna des de la perspectiva de tots els agents implicats: la persona que necessita la cura, la persona que la dona, i la família o entorn proper.

Fases del procés participatiu

La jornada del 12 de març va ser l’equador del procés dividit en tres fases que han dissenyat les impulsores. En un primer moment es van celebrar, al llarg del mes de febrer 11 tallers virtuals en els quals van participar més d’un centenar de persones d’arreu de Catalunya, cosa que va permetre recollir les problemàtiques i sensibilitats d’entorns diferenciats, com són l’urbà i el rural.
El dia 12 es va materialitzar l’espai de trobada i intercanvi personal: un espai necessària segons les impulsores, ja que la cura sovint genera estadis d’aïllament que la pandèmica ha aguditzat. “Les persones cuidadores desenvolupen la seva tasca sovint des d’una solitud molt gran, i a més la tasca pròpiament resulta molt absorbent com per permetre que aquestes persones comparteixin i s’organitzin de forma col·lectiva” explica l’Elba Mansilla de Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

La darrera fase, explica Dordas, arribarà amb l’enxarxament de tots els agents implicats en el procés anterior i impulsarà una fase de mobilització ciutadana i pressió política per tal d’irrompre a l’agenda política i administrativa amb la voluntat de començar a treballar per un Sistema Nacional de Cura, equiparable al sistema de salut o a l’educatiu.