Història

Autogestió comunitària a Can Batlló: l’embrió de Coòpolis

L’11 de juny de 2011, després de dècades de reivindicacions, el veïnat recuperà el recinte industrial de Can Batlló, al barri de la Bordeta de Barcelona. Les tasques de rehabilitació comunitària s’iniciaren al bloc 11, que esdevingué l’Espai Veïnal Autogestionat Bloc Onze, amb auditori, bar i biblioteca, entre altres equipaments. Poc després, la Plataforma Can Batlló és pel Barri inicià un procés col·lectiu per detectar altres necessitats socials, i elaborà un llistat de projectes a ubicar a la resta de naus sense usos previstos. Coòpolis fou una de les propostes que nasqueren d’aquella detecció col·lectiva de necessitats.

A l’inici  del procés, s’establiren unes premisses per validar els projectes, que havien de fomentar la diversitat d’usos del recinte: la solvència tècnica i la sostenibilitat social i ambiental; l’arrelament social i impacte positiu al territori; i la capacitat d’intervenció sobre la realitat. Després d’un any de treball, i amb la participació de més de dues-centes persones, el gener del 2013 es traslladaren els resultats al Districte de Sants-Montjuïc.

Els projectes s’agruparen en sis grans grups:

a) xarxes veïnals i de suport mutu;

b) cultura i formació;

c) espais públics i comunitaris;

d) educació;

e) habitatge

f) activitat econòmica.

En aquest darrer sentit, la Plataforma va considerar imprescindible comptar amb equipaments destinats a generar ocupació i activitat econòmica per afrontar les dificultats de les classes populars. L’aposta enllaçava amb la funció productiva històrica de Can Batlló, així com amb la tradició i dinamisme cooperativista del barri. Un equip format per cooperatives de treball vinculades a Can Batlló aportaren un primer esborrany del projecte que s’incorporà a la proposta definitiva. Aquell equip es conformà, posteriorment, en tant que grup promotor de Coòpolis.

Elaboració del projecte Coòpolis

El Districte de Sants-Montjuïc valorà la proposta veïnal i establí dos grups de projectes: d’una banda, aquells que podien ser aprovats per part del Districte; de l’altra, els que requerien de la intervenció d’altres agents institucionals. El segon grup d’iniciatives el  composaren  l’Escola Autogestionada Arcàdia, la Cooperativa d’Habitatge en Cessió d’Ús La Borda i l’aleshores Espai d’Iniciatives de l’Economia Social (EIES), posteriorment denominat Coòpolis.

Per la seva complexitat i àmbit d’actuació pertinent, el Districte derivà la valoració de Coòpolis a l’agència de promoció econòmica   municipal   Barcelona  Activa.  A  partir d’aleshores, i al  llarg del primer semestre  del 2013, els  promotors del projecte es reuniren i negociaren amb la direcció de Barcelona Activa i el Districte. Finalment, es subratllà positivament l’oportunitat de crear un   equipament de promoció de l’economia cooperativa, social i solidària a Can Batlló i als barris de Sants, justificada pel context socioeconòmic general, el dinamisme local de l’àmbit cooperatiu i la rellevància a nivell urbà de la seva ubicació. La tardor del 2013, acabada la fase de valoracions i amb el vist-i-plau de Barcelona Activa, el Districte contractà l’equip promotor, composat per La Ciutat Invisible i LaCol, per desenvolupar l’estudi. Al llarg de set mesos, arquitectes, sociòlogues i consultores en economia social i solidària treballaren en una proposta de rehabilitació i adequació del Bloc 4 de Can Batlló, i desenvoluparen Coòpolis com un equipament amb espais i serveis orientats a la formació, la incubació de cooperatives i la promoció de l’economia social i solidària.

L’objectiu, crear un pol d’enfortiment socioeconòmic local i d’intervenció directa sobre el territori, com a mitjà per a millorar la qualitat de vida als barris limítrofs. Un equipament de promoció socioeconòmica de gestió comunitària, amb la participació del cooperativisme, les organitzacions populars del territori i l’administració pública.

Nova realitat socioeconòmica, barrial i institucional

L’estudi s’entregà el juliol del 2014, i la realitat social i institucional anà fent el seu camí. El moviment de l’economia social i solidària s’articulava de forma creixent, i des de la XES es llençava, a inicis del 2015, les 14 Mesures per a la Democràcia Econòmica Local. Proposaven noves polítiques socioeconòmiques locals, que abandonessin la promoció del capitalisme i es fessin des del nou paradigma de la concertació pública- cooperativa – comunitària. Unes polítiques que havien de materialitzar-se amb infraestructures públiques cedides i gestionades de forma comunitària, per a promoure-hi iniciatives socials i solidàries, crear-hi vivers cooperatius així com programes formatius tècnics i socials per a generar apoderament i canvi cultural vers el cooperativisme. Altres iniciatives rellevants com Coop57 o les Federacions de Cooperatives també apostaven per un nou desenvolupament local a partir de l’economia social i solidària.

Per altra banda, a nivell de barri, les iniciatives cooperatives i comunitàries santsenques s’anaren coordinant al llarg del 2015 fins a la creació de l’Impuls Cooperatiu de Sants, associació creada per una dotzena de cooperatives de treball santsenques i iniciatives d’economia comunitària ubicades a  Can Batlló. Entre els seus objectius, el foment de la intercooperació, la creació d’ecosistemes cooperatius locals i el suport del projecte Coòpolis com a eina de promoció, creació i consolidació d’iniciatives d’economia cooperativa, social i solidària. En aquest sentit, de la mà de La Ciutat Invisible, La Col, l’Associació de Veïns i Veïnes de La Bordeta i de l’assemblea de Can Batlló, el projecte Coòpolis es presentà a l’auditori de Can Batlló el 30 d’abril del 2015.

Finalment, una darrera instància també visqué un procés de canvi que afavorí el projecte. La crisi econòmica, moviments socials com el 15M i l’aposta municipalista foren el context pel qual s’esdevingueren canvis de governs locals. En el nou Ajuntament de Barcelona, liderat per Barcelona En Comú, es creà un òrgan específic per a la promoció d’una nova política socioeconòmica a la ciutat: el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària. Des d’aquest organisme, es llençà un Pla d’Impuls de l’ESS on, de forma central, es comptava amb Coòpolis com un dels projectes emblemàtics, a recolzar a partir d’un pressupost d’inversions de 5 milions d’euros. A nivell de la Generalitat de Catalunya, la nova Direcció General d’Economia Social i Cooperativa també apostà per una nova generació de polítiques públiques de promoció del cooperativisme, i el 2016 llençà la proposta de crear 15 Ateneus Cooperatius arreu del país, amb finançament públic i gestionats per les xarxes cooperatives locals. La convocatòria de l’Ateneu de Barcelona fou guanyada per Coòpolis, i amb les tres variables en marxa –comunitàries, cooperatives i públiques- Coòpolis l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona començà a caminar.