Com pot actuar la incubació als barris?

Crònica de la 2a sessió de codisseny de la comunitat d‘incubació de Coòpolis

Situem-nos el 4 de març a la tarda a Poble-sec. Una quinzena de persones ens hem reunit a l‘espai que la xarxa Cooperasec té al costat de la Biblioteca Francesc Boix, al carrer Blai. Aquest grupet és una representació rellevant del potencial de l‘economia solidària als barris de Barcelona.

Foto: Mònica Garriga · CC by sa 3.0es

Aquesta és la segona de les 14 sessions que conformen el procés participatiu per codissenyar una comunitat d‘incubació a Coòpolis. El propòsit que ens aplega és parlar del paper que poden tenir els barris (les seves xarxes de l‘ESSC, els seus recursos i equipaments, les persones i entitats que hi fan activitat) en aquesta comunitat.

Dinamitzen la sessió la Laura de Calidoscoop i en David de femProcomuns, la Mònica de femProcomuns col·labora en la documentació, en Lluc, que ha vingut amb el barret de l‘Impuls cooperatiu de Sants, en alguns moments s‘ha de posar el barret de LaCol per explicar els plans de reforma a Can Batlló o l‘articulació territorial de Coòpolis. Hi participen persones dels «nodes de Coòpolis» com el mateix Lluc de Impuls cooperatiu de Sants i en Xavier de Cooperasec, a més de la Jennifer de CooPoblet de la Sagrada Família, en Xavier de de l’Ateneu de 9 barris, l’Ester de Barceloneta proa a la mar, en Jordi de la Taula Eix Pere IV i l’Anna de l’Ateneu cooperatiu Barcelonès Nord que participa amb Coòpolis al Pol cooperatiu Besós. També hi ha persones vinculades a equipaments que no són nodes de Coòpolis de barri però amb els quals es poden estudiar formes de col·laboració com en Guillem de la comunitat d’incubació La InnoBadora de Barcelona Activa a Poblenou, la Ludovica d’Hangar, també a Poblenou i en Roger del Grup cooperatiu Ecos, amb espais de cotreball i incubació a l’Eixample, alhora que entitat agrupada de l’ateneu cooperatiu de Coòpolis. També hi ha algunes persones d’entitats de l’ESSC participant en la sessió, com en Baybars de la cooperativa ColectivaT, en Richi de la cooperativa l’Escletxa i implicat en l’Espai d’Eines de Can Batlló i l’Esther del pla comunitari de Poble-sec.

 

Foto: David Gómez · CC by sa 3.0es

 

S’han previst tres dinàmiques per explorar el paper dels barris en la incubació. Una primera parteix de tres preguntes i demanem a tothom que les respongui en tres llibrets-acordió:

– què farà que sigui una comunitat i no una xarxa?

– què la connectarà a nivell de ciutat?

– quin propòsit imaginem que té una comunitat d’incubació?

Després de mapejar les respostes i obrir una mica al debat saltem a una altra dinàmica per identificar el potencial d’incubació que hi ha als barris. Agafem postits i gomets i formem una graella amb les accions d’incubació o acompanyament en un eix i la llista de xarxes o equipaments de barri en l’altre. Amb gomets marquem si ja s’està fent (triangle), si hi ha potencial per fer-ho (rodona petita verda o lila) o si hi ha necessitat de fer-ho (rodona gran taronja). L’exercici es podria fer més sistemàtic i incloent aquells nodes de Coòpolis que avui no han pogut venir, però el resultat és interessant i mostra que als barris de Barcelona hi ha potencial i necessitats identificades en relació a l’impuls de l’economia solidària sobre les que cal consolidar, enfortir, donar resposta i articular.

 

 

Per la tercera dinàmica ens dividim en grups i cada grup disposa d’un material diferent (llana, peces de fusta, plastelina i pals de colors) que ha de fer servir per debatre sobre com es pot articular una comunitat d’incubació a escala de ciutat tenint en compte els equipaments previstos a Can Batlló i el potencial que hem observat als barris. Les aportacions de cada grup ens serveixen per obrir el debat en la posada en comú.

 

Vols saber-ne més? Trobaràs aquesta sessió documentada en obert a Teixidora.net